L’estil Eduardo Inda
Eduardo Inda és el periodista inquietant que viu de manera desacomplexada ser el titella útil que fa la feina bruta d’allà on li paguen. Ara viu abonat a La Sexta, on exerceix d’abanderat de la dreta més prepotent i descarnada. És el col·laborador de luxe d’Al rojo vivo perquè porta les tertúlies a la baixesa necessària mentre Antonio García Ferreras, el director, dóna lliçons de periodisme i tolerància. Josep Pedrerol el rep setmanalment al seu Chiringuito per marcar l’agenda i intoxicar en la mesura que al president del Madrid li convé. A La Sexta noche també utilitzen Inda per assegurar-se els nivells de ràbia, bilis i menyspreu que la nit televisiva dels dissabtes requereix.
La Sexta se serveix de la caspa més enganxosa per vendre el seu progressisme. Donen repercussió al personatge que es belluga per les clavegueres del periodisme i el poder, que no titubeja a l’hora de mentir i que no té compassió si té clar l’objectiu. És l’estil Eduardo Inda. Els aires llefiscosos de poeta renaixentista li proporcionen una telegènia especial. Altiu i profètic, enreda el debat, el porta al seu terreny i desactiva les intervencions dels altres participants a través del descrèdit. Ataca a base de dades simples i tergiversades: “Este año España será el país que más crecerá en todo el mundo ”. Interromp a base de repetir deu vegades la mateixa paraula. Per menysprear la seva víctima fa servir el recurs de comparar-la amb una criatura: “ Piqué tiene la mentalidad de un niño pequeño ” o “ Me has recordado a mi hijo de ocho años, que nunca tiene la culpa de nada ”. Connecta amb l’audiència perquè fa metàfores molt senzilles però enganyoses. El conflicte grec queda reduït a un “¿ Cuándo prestas dinero no quieres que te lo devuelvan? ¡Pues ya está! ” Clava la mirada al contrincant a batre i en l’instant que riu hi reconeixes el moment que entrarà a matar. Dissabte va anar a La Sexta noche havent carregat l’arma dialèctica amb les investigacions prèvies de baixa categoria. Al representant de Podem, Pablo Bustinduy, li va clavar les dents: “ ¿Sabes quién fue el responsable de que llegase esa situación dramática a las cajas españolas? El Partido Socialista que tú tan bien conoces porque tu madre fue ministra del Partido Socialista y tu padre se beneficiaba de él porque fue el director del Metro de Madrid ”. I quan fereix després no calla perquè ningú li pugui retreure les formes pròpies d’un concursant de Gran Hermano. Parla llargament per distreure l’espectador de la seva maldat i sortir repentinat de la batalla.
