L'habitació del franquisme

Extraordinari esquetx dijous a Polònia, amb l'habitació del franquisme. Rajoy, Gallardón i De Guindos s'encaminen cap a una sala de reunions lamentant la doble moral dels ciutadans que tolera que les modes del passat tornin i, en canvi, quan es retrocedeix en qüestions polítiques resulta que la gent es queixa. Amb aquesta conversa entren a l'habitació i, quan obren la porta, es troben amb el passat. Impecable truc de realització per crear una barrera espai-temps que fa que en un costat de la porta siguem al segle XXI, i a l'altra banda, en plena dictadura franquista en blanc i negre. Excel·lent esquetx no només pel guió sinó també per la realització i ambientació. La història juga bàsicament amb la imatge. Televisió cent per cent. I la mala llet no hi falta. Primer posen l'antecedent jugant amb un rellotge. En creuar la barrera del temps el rellotge digital es converteix en un clàssic d'agulles. Després fan un petit gag amb la portada de La Razón . Fan el mateix experiment però el diari no muta perquè ara és igual de fatxa com ho seria en la dictadura. " Hay cosas que no cambian ", diuen els protagonistes. Rajoy, un cop dins la sala de reunions, es troba Franco, que l'adverteix: " Habéis abierto una brecha espacio-temporal hacia el pasado ". És a dir, els guionistes han construït un marc real i literal a les sensacions del clima polític actual. " Si hacéis el agujero más grande aquí se va a venir Fernando VII que, por cierto, ya huele bastante fuerte... " Però el millor és que en aquesta història tan ben construïda el tancament és perfecte i sorprenent. Rajoy se'n va de la sala de reunions i Franco l'empaita. Quan el dictador creua l'esquerda espai-temps es converteix, sobtadament, en el ministre Wert. Final brillant. In cauda venenum , que diu la locució llatina. "El verí a la cua", advertint que el més perillós de tot és en el darrer moment. Cal saber, doncs, com immunitzar-nos del verí dels escorpins.