Robin Hood se’n va al Mercadona

El Salvados de diumenge de Jordi Évole era insòlit: no acostuma a passar que el nom d’una empresa s’inclogui en el títol del programa. El fenómeno Mercadona feia la prova del cotó fluix a la primera cadena de supermercats d’Espanya, justament una de les que (com a mínim aparentment) tenen un índex de satisfacció dels treballadors més elevat, segons diversos estudis. El plantejament del programa era interessant. Per als espectadors, molts d’ells habituats a conduir el carro pels passadissos d’aquests supermercats, poder ficar el nas a les entranyes d’aquest gegant empresarial era llaminer. Les audiències ho demostren: va ser líder d’audiència a Catalunya i a Espanya. De llarg, va ser el programa més vist del cap de setmana de totes les cadenes. El fenómeno Mercadona va ser-ho també a la televisió.

El programa no va aconseguir el testimoni del president i principal accionista de l’empresa, Juan Roig. Amb tot, els van autoritzar a gravar als supermercats i van entrevistar-se amb alguns executius i treballadors. L’inici del programa semblava un publireportatge: explicacions de les dinàmiques d’incentivació de treballadors, exhibició de com prioritzen el client, descobrir l’argot comercial de l’empresa i, sobretot, el testimoni dels treballadors de rang més baix explicant el seu benestar a l’empresa. Però era d’esperar que acabaríem descobrint les xacres de Mercadona. Évole va demostrar que tenia documentació que recollia denúncies de treballadors i va trobar el testimoni d’un interproveïdor insatisfet que va parlar des de l’anonimat. En tot moment, el reportatge va ser equilibrat quant a versions a favor i en contra de Mercadona i va permetre a l’empresa donar el seu punt de vista. Però un cop acabat el programa tenies dubtes de si l’exercici televisiu era reeixit. La lectura del Robin Hood periodístic posant-se al costat dels treballadors insatisfets i silenciats en contra del gegant empresarial era la més òbvia però en alguns moments una mica fràgil. El dubtes t’assetjaven: ¿pot, una empresa amb 76.000 treballadors i 125 interproveïdors, satisfer-los absolutament a tots i no tenir denúncies ni queixes sindicals? No ens va quedar clar quin era el volum de denúncies que justificaven que el Salvados posés la lupa sobre l’empresa. Es va parlar de casos concrets però no es va especificar com de global era el problema. El tema era addictiu a nivell televisiu, generava morbo veure petits treballadors lluitant contra Goliat, però a vegades dubtaves si s’estava posant el focus en l’anècdota. Salvados sap com satisfer el seu públic incondicional i esperonar-lo davant les injustícies. Amb Mercadona van saber veure l’escletxa on burxar però va faltar consistència a l’hora de queixalar. I amb aquests imperis, o t’assegures que claves les dents ben fort o fins i tot corres el risc d’acabar reforçant la marca.