‘The good fight’: l’heu de veure
La CBS ha estrenat, per fi, la seqüela de la magnífica sèrie The good wife. The good fight (la podeu trobar a Movistar+) li fa honor en tots els sentits. Tant és si no heu vist la primera i originària. Llanceu-vos-hi de cap amb el convenciment que malgrat que perdeu alguns detalls sobre el bagatge d’alguns personatges, sou davant d’una ficció que només us pot aportar entreteniment i satisfacció cerebral. I si pertanyeu al grup d’admiradors incondicionals d’Alicia Florrick, la televisió ha decidit prolongar el regal. Ella no hi surt, però Diane Lockhart es convertirà en la més digna successora del rol protagonista. El paper de Lockhart (Christine Baranski) creix amb la mateixa habilitat que els creadors de The good wife han sabut fer evolucionar sempre els seus personatges. Lockhart deixarà de tenir el punt de prudència que sovint la caracteritzava per convertir-se en una lluitadora voraç. De fet, aquesta és l’essència tant de la primera sèrie com de la seva seqüela: l’esperit de superació, la capacitat de renéixer i reconstruir-se davant de les adversitats.
The good fight manté el subtext de The good wife pel que fa al rol clau de les dones. Però no amb la necessitat d’explicar un món femení com passa sovint en moltes sèries. Sinó aportant la naturalitat d’unes dones formades intel·lectualment, amb una activitat professional intensa, independents a nivell econòmic, amb inquietuds personals i vitals... que s’enfronten a una realitat social que sovint els posa entrebancs. Cap dels personatges està construït basant-se en la seva feminitat, sinó que fan que sigui l’entorn el que els recordi, de tant en tant, que són dones.
Diane Lockhart és una protagonista de més de seixanta anys (fet poc habitual) i la resta de personatges principals estan en diferents etapes vitals. La construcció narrativa també manté les virtuts de The good wife: la realitat i les notícies d’actualitat s’entrellacen amb la ficció. De fet, el primer capítol arrenca amb Lockhart mirant a la televisió amb profunda decepció com Donald Trump és escollit president dels Estats Units. L’advocada ha decidit retirar-se i anar-se’n a viure a la Provença, però un escàndol de corrupció financera la portarà injustament a la bancarrota. Lockhart haurà de tornar a començar igual que ho feia Alicia Florrick a The good wife. Les trames, genials, mantenen aquests instants de provocació que fan pensar a l’espectador en qüestions de gènere, implicacions racials i determinats privilegis socials. En definitiva, tot allò que en essència té a veure amb la dignitat humana i el sentiment de justícia.
The good fight és, igual que The good wife, una obra mestra televisiva per la capacitat que té de sacsejar i denunciar no només aquells aspectes més injustos de la societat actual sinó també els d’una quotidianitat que estan tan arrelats que amb prou feines detectem.
