18/04/2017

Trols i boles de Pedro García Aguado

2 min

Los límites entre el mundo real y el mundo virtual ya no existen”, diu en to greu el presentador del nou programa de La Sexta. És Pedro García Aguado, l’exwaterpolista que temps enrere feia d’Hermano mayor ensinistrant adolescents que atonyinaven els seus pares. Ara es dedica a caçar persones que n’assetgen d’altres a través de les xarxes socials o del telèfon a Cazadores de trolls. Continua. El programa és d’una credibilitat molt dubtosa i els testimonis estan a mig camí entre la ficció i l’espectacle de la realitat. La dinàmica és sempre la mateixa: una víctima que està patint l’assetjament de persones anònimes demana ajuda al programa. El presentador, amb el suport d’un suposat expert en informàtica, descobreix l’atacant en poc temps, l’identifica i el programa va a buscar-lo i l’enfronta amb la víctima. A l’assetjador mai li veiem la cara, suposadament perquè no dona permís per ser gravat, tot i que es tracta de trobades a la via pública. L’altra opció per la qual no veiem mai el seu rostre és que tot plegat està teatralitzat i no poden convertir actors en suposats delinqüents.

Aquesta última setmana, la dona que demana ajuda a Cazadores de trolls rebia, teòricament, més de vint trucades al dia amb amenaces de mort i de violació. L’assetjador donava pistes d’estar-la sotmetent a una vigilància constant, detallant la roba que duia posada o el lloc on era. Doncs bé, la tal Tamara, en comptes d’anar a la policia, recorre al programa. Quan ensenya les trucades que rep, les veiem amb els gràfics dels decibels en una pantalla d’una tauleta i les ha gravat totes. Quina casualitat. Des de dins d’una furgoneta, el hacker identifica l’anònim en poc temps i amb absoluta seguretat i el troben passejant pel carrer.

Més enllà de la veracitat dels fets, es repeteix una situació que ja és una constant en la televisió actual: la victimització de les dones i la utilització dels maltractaments com a entreteniment televisiu.

La Sexta va estrenar el programa fa tres setmanes i en les tres edicions les persones protagonistes són, ves per on, dones. Dones desesperades i indefenses, que ploren i que no tenen recursos per solucionar el problema, que detallen el drama que pateixen explicant el detonant dels fets: sempre hi ha alguna cosa que les culpabilitza. El programa és perillós perquè adultera i suavitza el llenguatge, converteix agressors en trols. Relativitza la violència convertint les víctimes de delictes en persones amb problemes personals i els agressors (de qui es respecta l’anonimat) són amonestats amb una simple bronca d’un presentador al mig del carrer. Que tot plegat pugui ser ficció televisiva amb aparença de realitat no és innocu. Perpetua patrons de conducta nocius i victimitzadors i rebaixa la percepció del que és la violència i el delicte.

stats