Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Ni un mosquit a Rio

Diumenge a la una de la matinada TVE va retransmetre en directe la clausura dels Jocs Olímpics de Rio. Sobre les cerimònies de tancament dels Jocs sempre hi ha moltes expectatives però s’ha d’entendre que l’espectacle impactant és el de la inauguració. La clausura és una mena de festa major a l’engròs en què els esportistes ja van passats de voltes i l’organització fa els últims espeternecs amb més efectisme que preciosisme. Només cal recordar que als Jocs de Barcelona vam estar al límit del desastre si no fos per la frase d’alerta de Constantino Romero amb allò de “ Atletas, bajen del escenario ”. TVE va entretenir-nos fins a l’inici de la cerimònia amb un resum dels Jocs impecable i amb intencionalitat emotiva. Després, Paloma del Río i Amat Carceller van posar fil a l’agulla per tancar l’esdeveniment esportiu per excel·lència. La frase més destacable de tota la retransmissió la va dir la periodista amb contundència: “Yo no he visto un mosquito ”. Punt final, doncs, a la polèmica pel virus del Zika, que ara perdrà cobertura mediàtica. El més pesat va ser la desfilada de delegacions amb els esportistes traient la llengua a la càmera, uns a collibè dels altres, capelines de plàstic per evitar la pluja, pals de selfie a dojo i, per trencar la monotonia, unes senyores disfressades de plàtan pel mig. Mentrestant Paloma del Río va lloar la tasca de l’equip de professionals de TVE que s’han deixat la pell per retransmetre els Jocs. Hi ha hagut crítiques, moltes inflades a les xarxes socials, perquè ja és tradició acarnissar-se amb TVE a vegades amb més mala llet que fonament. En general, i exceptuant situacions i algun disbarat molt concret, la cobertura de la televisió pública ha estat força correcta. Així ho admetia la mateixa Paloma del Río fent autocrítica: quan s’han equivocat o hi ha hagut problemes han mirat d’esmenar-ho malgrat les dificultats que s’han trobat per desenvolupar la seva feina.

La clausura brasilera va tenir una inspiració carmenmirandesca, incloent-hi un homenatge final a les espècies florals del país que semblava una minestra de verdures ballant a ritme de samba. Les actuacions musicals eren feixugues. En canvi, els militars portant la bandera olímpica totalment descompassats eren força còmics tot i la solemnitat del moment amb l’himne olímpic de fons. L’impacte va venir a l’hora de donar el relleu a Tòquio 2020. De cop, el desplegament de mitjans dels japonesos va ser un cop d’efecte potent. I el súmmum va ser quan el primer ministre japonès, Shinzo Abe, va aparèixer disfressat de Super Mario Bros, a sobre d’una canonada que imitava les del videojoc. La coreografia lumínica, la sincronia perfecta, el sentit de l’espectacle, el devessall de recursos i pressupost ens va deixar intuir que els propers Jocs seran un espectacle superior. Però, de moment, la clausura de Rio va mantenir la tònica habitual: vista una, vistes totes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT