29/01/2013

Periodisme de crisi i vici

2 min

Els dissabtes a la nit La Sexta ha contraprogramat l'espai de Jordi González a Telecinco amb un format similar. La Sexta noche vol disfressar-se, però, d'una pseudointel·lectualitat moderna per demostrar que tenen millors maneres que a Mediaset. Volen ser l'opció elegant. Busquen també una tertúlia entre la popularitat i l'anàlisi no reeixit. Hi ha públic al plató que fa de claca oportuna, tot i que menys que a Telecinco. Ho presenta Iñaki López vestit a l'estil CQC . És un professional de tarannà espavilat que també demostra que sap fer reportatges de carrer remenant contenidors d'escombraries. López vol agradar de seguida: crida quan parla i riu quan explica. El primer convidat entrevistat era Pedro J. Ramírez. Una estratègia que no falla: fins i tot els més progressistes saben que tenen més repercussió amb algú de la dreta liberal anticatalanista a la graella. Pedro J. sempre atrapa l'espectador, tot i que Iñaki López l'escoltava poc, pendent de l'engranatge del programa. Bárcenas i Urdangarin van ser les dianes dels dards del director d' El Mundo . El debat de després semblava el contenidor de reciclatge de tertulians descartats per Telecinco. Miguel Ángel Revilla, demagog com sempre. També la germana d'Esperanza Aguirre, en qualitat d'empresària amb tres empleats a sou. La dona deia unes obvietats de conversa d'ascensor. La tertúlia va tenir derrapades d'arguments amb aires de sopar de vells coneguts. Tot el pressupost se l'han deixat en les butaques per als convidats. Seguint el model Telecinco també hi ha una copresentadora que explica els resultats del baròmetre social del programa. Sense cap mena de rigor (per variar) perquè mai diuen la mostra de l'enquesta. El desencís vital i el morbo és el que marca la pauta dels continguts: l'atur, la corrupció, noves drogues i adults que senten plaer disfressats de nadons. En definitiva, crisi i vici. Benvinguts al nou periodisme de cap de setmana.

stats