28/05/2015

Pobre Ulisses!

2 min
Pobre Ulisses!

Dimarts a la nit el Sense ficció ens va tornar a sacsejar, aquesta vegada amb l’impactant Blackfish. Connecta en certa manera amb un altre cèlebre documental, The Cove, en què un exentrenador de dofins denunciava el maltractament en parcs aquàtics i les caceres massives d’aquests mamífers al Japó.

Blackfish té l’habilitat d’exposar aquesta realitat a partir d’una situació totalment desconeguda per a l’espectador: la quantitat d’ensinistradors de parcs aquàtics que han mort o han sigut parcialment devorats per les orques en captivitat.

L’inici és devastador. Escoltem la gravació de la trucada que es fa des de Seaworld a la policia reclamant la seva presència perquè una de les seves entrenadores ha mort atacada per una orca. Mentrestant, anem veient els meravellosos espectacles que feia aquesta noia a l’aigua amb el Tilikum, l’orca més famosa del parc. Contrasta l’espectacle carregat d’alegria, de connexió entre l’animal i l’ésser humà, amb la trucada demolidora. I t’ensenyen més imatges d’arxiu de l’ensinistradora gaudint de la seva feina amb aquests mamífers gegants. Et deixen en estat de xoc perquè l’ensinistradora (jove, guapa, alegre i afectuosa amb les bèsties) saps que ha mort per les queixalades d’aquell animal que semblava dòcil i inofensiu. Diferents exentrenadors i amics que treballaven amb la víctima van explicant aleshores el context professional d’aquests parcs aquàtics: les condicions de treball, les situacions de maltractament de les bèsties, l’estrès a què són sotmeses, l’angoixa i l’enorme frustració que les orques van acumulant al llarg dels anys. El fil conductor és la tragèdia de Dawn Brancheau, l’ensinistradora morta, però a partir d’aquest cas n’anem coneixent molts d’altres que s’han amagat per no perjudicar els interessos econòmics d’aquests parcs aquàtics. A través de gravacions domèstiques dels espectadors i de les càmeres de seguretat de les piscines anem veient altres casos d’atacs d’orques contra els seus ensinistradors. El documental és completíssim: exposa l’engany i el perill que amaguen aquests parcs de Seaworld i com l’home deforma l’entorn real i la conducta de les bèsties fins a fer-les embogir. Blackfish és un clam a favor dels drets dels animals. També és un documental que farà que mai més veieu els zoos i els espectacles dels parcs aquàtics amb els mateixos ulls. I us enrecordareu, inevitablement, de l’Ulisses, aquella pobra orca que vam tenir durant deu anys al Zoo de Barcelona i que vam enviar en avió cap al Seaworld de San Diego l’any 94. Encara hi és, morint-se de fàstic.

stats