El 'Polònia' més sagnant

No hi ha res millor per fer passar la ressaca electoral que un episodi del Polònia brillant, contundent i sagnant. Tant pels petits detalls de guió que fan riure l'espectador com per la lectura entre línies més subtil. El Polònia ens rescabala del que hem hagut d'aguantar durant la campanya. I és l'anàlisi més senzilla i sincera de com queda el panorama polític. Per la mateixa pantalla on tots els candidats s'han passat dies venent-nos fum ara ens vengem i els fem empassar tot allò que han vomitat. Excel·lent el Duran fent-li menjar amb patates l'estelada a Artur Mas. Sublim Oriol Pujol content per haver trobat les putes al diari però que no sap on són les Ramonetes. La mordaç i subtilíssima al·lusió de Duran que ell sí que sap on són i que el Pujol s'asseguri que es refereix a les Ramonetes és per ovacionar el guionista. L'al·legoria del cotxe socialista penjant de l'abisme, amb Navarro conduint i Chacón fent de GPS, va ser extraordinària. I el gir de guió d'un Bustos entrant sobtadament al vehicle és una genialitat. El Polònia de dijous va tenir des de l'esquetx més càustic al més poètic. Del més gamberro al més subtil. Del més blanc a l'humor més negre. La implosió de Rahola un cop recuperada del xoc posttraumàtic convergent era hilarant no només per la mala llet sinó també per la magistral interpretació, desacomplexada i excessiva, de Cesc Casanovas. I com a final perfecte, la paròdia dels Monty Python amb Mas, Pujol, Mas-Colell i Duran crucificats i versionant l'Always look on the bright side of life . Van deixar una sensació desenfadada a l'audiència. Alerta, però, a com hem d'entendre aquell Oriol Pujol que queda clavat a la creu mentre els altres marxen. El Polònia no és mai innocent. "Mira la part bona del resultat", cantaven els convergents. Potser el millor d'aquest resultat és el material de primera categoria per a més episodis sagnants del Polònia .