Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Popurri absurd

Els dimecres a la nit l'oferta televisiva està centrada en l'entreteniment més absolut. Des de fa un parell de setmanes l'audiència la lidera Tu cara me suena i molt enrere queda Granjero busca esposa , que ha perdut qualsevol tipus d'interès i sentit del ritme.

Mentrestant, Telecinco ens delecta amb Tierra de Lobos . Una sèrie d'època, una mena de protowestern que sembla el catàleg country d'una marca de roba d'Amancio Ortega. Hi ha de tot: trama tipus Mujercitas , secció de bandolers, una mica de poble amb aires de Fuente Ovejuna , soldats vestits com el d' El Trencanous que es despullen fàcilment, una casa de barrets amb prostitutes a punt de ballar el cancan i duels amb trabuc...

Molt d'escot i pitreres desbordants ajustades per cossets que semblen tots lligats per la Mammy de Lo que el viento se llevó . Molta punta i llençol emmidonat. Totes les noies dormen entre coixins amb llacets i sempre es desperten amb un ensurt: un soldat a l'habitació, una nota de traïció, un cop de vent que augura un mal presagi... Totes les protagonistes s'assemblen i els homes atractius estan tallats pel mateix patró. Costa saber, al final, qui és qui.

En el clima hi ha una aura permanent de tensió sexual no resolta i cada episodi té el premi d'una única escena de sexe. Un cop l'hem vist ja sabem que ningú més tornarà a sucar en tot el capítol, i per això la deixen sempre gairebé per al final.

Aires chic entre camins polsosos, cavalls desbocats i enagos plens de farbalans. Noies que es netegen en banyeres d'alumini i es fan regalimar l'aigua per sobre l'espatlla mentre algú les observa des de darrere d'unes cortines. És un preporno: les escenes de trànsit i diàleg que en el porno duren vint segons aquí s'allarguen un episodi sencer i només carden un minut.

La trama, jocs de poder per dominar un poble oprimit, acaba resultant secundària. És el pseudoero tisme més aigualit per als espectadors ensopits.

PUBLICITAT
PUBLICITAT