Prostitució mediàtica a Telecinco
Un dels programes més esperpèntics i degradants és l’anomenat docu reality de Las Campos a Telecinco. María Teresa Campos i les seves filles es deixen gravar en situacions domèstiques quotidianes en una farsa televisiva patètica. Un atemptat al bon gust que ja vam patir a l’estiu i que aquest Nadal ha tornat a atacar amb Mamá, es Navidad per ensenyar com la família celebra les festes. El teatrality de les Campos amb els cameos de Bigote Arrocet s’acompanya, a sobre, d’un debat en què als mateixos tertulians fins i tot els fa mandra opinar.
Aquest programa grotesc mostra com María Teresa Campos decora l’arbre de Nadal o va de compres, o com les filles fan cua pels números de loteria. Falsegen un àpat de Nadal amb llagosta i xampany que fa fàstic de veure. A nivell de postproducció farceixen amb cançons nadalenques i molta mala llet les gravacions: quan apareix María Teresa Campos se sent “Ya viene la vieja con el aguinaldo ”, quan camina amb les seves amigues per un centre comercial sentim “ Las muñecas de Famosa se dirigen al portal” o quan Terelu passeja per Madrid deixen anar l’“ Arre, burro, arre”. Les graven parlant amb la boca plena, amb l’oli de la llagosta que els regalima per la barbeta, escurant una pinça de la bèstia amb les dents o escopint un tros de polvoró. María Teresa Campos apareix caminant com un zombi sobre unes sabates de taló d’agulla per obrir la porta de casa. Bigote Arrocet actua d’animador, cantant ranxeres i explicant acudits. S’acaba construint la mansió del terror on tothom qui apareix fa basarda. És un espectacle falsejat que frega l’obscenitat. Exhibeix una opulència desaforada i la grolleria de les protagonistes. La cara de les minyones uniformades a la cuina es pixela, cosa que transmet en pantalla un classisme barroer. En el debat, María Teresa Campos i les filles accepten posar la seva vida en dubte i que se’ls qüestionin les seves relacions personals.
Una cadena de televisió que vexa els seus propis col·laboradors a canvi d’un espectacle barat és degradant. El patetisme d’unes dones que simulen no adonar-se de la burla a la qual són sotmeses només es pot veure compensat per un ingrés molt suculent al compte bancari.
Telecinco actua com el diable, comprant les ànimes dels seus presentadors a canvi de mantenir-los en plantilla. Viu de rebentar les vísceres dels col·laboradors perquè perduri el conflicte en pantalla, que és el que els dóna audiència. El contingut que venen, entre línies, és el del menyspreu entre persones, la mofa i la humiliació. Una prostitució mediàtica en què s’intercanvien diners a canvi de perdre la dignitat en directe.
