Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Publificció: a vendre com sigui!

TV3 ha estrenat aquesta setmana el que se'n diu una branded sitcom . Es tracta d'una producció televisiva a mig camí entre una sèrie de ficció i un anunci. Es titula Pere i Júlia i en aquest cas és una sitcom d'un minut de durada en què els personatges fan ús dels productes Borges i, com aquell qui no vol la cosa, destaquen les virtuts i els mèrits de qui els consumeix. Cada setmana un capítol. S'emet els dilluns després del Telenotícies i es repeteix els dimecres al migdia i els divendres a la tarda. No cal dir que un episodi d'un minut a la setmana fa que quedi perdudíssim enmig de la graella. Si hi arribes una mica tard, ja et trobes els crèdits.

Pere i Júlia ha aixecat polseguera la primera setmana d'emissió perquè un cop emesa Risto Mejide va denunciar a Twitter que era un plagi d'una idea que ell havia presentat a TV3. També va afegir que no podia demostrar-ho. La protesta de Mejide deu haver fet les delícies de Borges i la resta d'interessats pel plus de repercussió que això pot aportar a la sitcom . La producció té una factura acurada i moderna. Els personatges creen empatia. El Pere i la Júlia (Christian Guiriguet i Miranda Makaroff) són dos companys de feina que treballen en una agència de comunicació. Ja veurem si també es moren de gana com la resta del gremi, tot i que segur que seran capaços de resistir més que els altres ni que sigui a base d'alimentar-se de productes Borges. Tot just començar, la Júlia truca a la porta del despatx i el Pere l'obre. Cadascun porta a les mans una bossa de fruita seca. Quina casualitat! Quan ell li ensenya la cuina de l'oficina ella es fixa en l'ampolla de Borges i li atribueix dots de bon cuiner. El que sembla evident és que la poca trama de guió es basarà en la tensió sexual entre els dos protagonistes. Si és així, estarem pendents de veure quins usos donen al sempre lluent, untuós i lubricant oli. Segur que així no ens ho perdrem...