¿Revolucionats o encallats?

Diumenge a la nit estrenaven al canal 33 l'espai 33 Revolucions dedicat a repassar la trajectòria vital de músics a través de les seves cançons. És, sobre el paper, una proposta que pot resultar interessant per l'audiència que busca nodrir-se intel·lectualment a través de la televisió. Però aquests espais de potenciació cultural del 33 estant resultant reiteratius de contingut, formalment clònics, narrativament semblants, estèticament idèntics... Amb un ventall cultural tan ampli com hi ha al país, i televisivament estem encallats. Més enllà de la figura del presentador (que determina un fet diferencial obvi) t'adones que els continguts del 33 revolucions , del Bestiari il·lustrat , del No t'ho perdis podrien ser en la majoria de casos intercanviables. De fet, és com si hi hagués un fil conductor transversal entre aquests programes. Com si tots fossin amics, com si tots sortissin dels mateixos llocs, com si les fonts d'inspiració fossin les mateixes. I tot explicat amb mètodes idèntics. Té raó Albert Cuesta quan diu que només hi ha representada una generació concreta. Però és que fins i tot sembla que comparteixin corrent estilístic i entorns. I els realitzadors, com ja vaig comentar fa mesos, se centren en els mateixos recursos estètics per oferir aquesta factura acurada i càlida. Aquí també hi podem afegir el Via llibre i l' Òpera en texans . Objectes que s'interposen entre l'objectiu i l'escena donant profunditat de camp, travellings lents, protagonistes fent posturetes de retrat, enquadraments pictòrics, localitzacions que giren entre la runa urbanita i la natura salvatge. Els guionistes recorren a una poètica semblant, els protagonistes van amb vehicle amunt i avall i la veu en off fa, d'inèrcia, la mateixa entonació. Diumenge tres músics cultivaven els seus instruments a l'hort talment com ho veuríem al Bestiari . Menys pretensions amb tantes revolucions i més varietat.