Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Rivera vs. Iglesias: ‘relaxing cup’ de cafè amb llet

El retorn de Jordi Évole a la graella (primer Julio Iglesias i després el cara a cara) demostra fins a quin punt el periodista ha acabat dominant el mitjà, fent malabars d’impacte i, a sobre, aconseguint que sembli fàcil. El debat (amb dues cadires buides potser per simbolitzar l’absència dels partits que no hi participen) té l’interès lògic de veure enfrontats dos fills pròdigs de la política construïda als platós, a cop de tertúlia i d’entrevista-propaganda. El Salvados de diumenge va ser l’encimbellament mediàtic, el duel estel·lar de l’anomenada nova política. Tot, però, amb la pàtina que hi sap donar Évole. Com a context i terreny neutral, un bar d’estètica cañí de Nou Barris. I com a preliminar, una passejada en cotxe dels candidats, un vídeo dels veïns explicant les calamitats econòmiques i la divertida trobada amb un elector que només sembla reconèixer Pablo Iglesias i admet haver votat Rivera. Un embolcall que trenca els estereotips de la política televisada fent-lo molt més proper als espectadors. L’èxit d’audiència a Catalunya i a Espanya n’és la prova. El factor Évole és la clau.

El mateix programa va equiparar el debat Rivera-Iglesias amb el de González-Aznar el 1993. Una mica exagerat, però ara per ara té tota la pinta que serà el més semblant a un Mayweather-Pacquiao de les eleccions espanyoles. Un combat amb moltes expectatives, amb més bon rotllo del que hauríem volgut i amb un dominador clar. Iglesias es va prendre amb ingenuïtat (o excés de confiança) l’intercanvi d’idees tot fent un cafè amb llet i Rivera se’l va menjar com un melindro. Fins i tot quan el líder de Ciutadans defensava les seves solucions al salari mínim va ser Évole qui les va posar en dubte amb més vehemència que la que va mostrar Iglesias en tot el programa. Quan Rivera va qüestionar al de Podemos el seu model econòmic, Iglesias va confessar un sorprenent “ Es verdad” que va xocar al periodista. Évole li va haver de demanar que aclarís aquell gol en pròpia porta. Tenint en compte com baixava el nivell del cafè amb llet dels gots de vidre de la taula, el programa va respectar l’evolució del debat a l’hora d’editar-lo. Un bon exercici periodístic, amb l’estructura molt ben plantejada i amb un Évole exercint de moderador en la justa mesura i incisiu quan va caldre. Un format que s’allunya del model de la pluralitat política més estricta però que permet aprofundir en el discurs. I, de retruc, dóna una bona empenta de popularitat al guanyador. Superar amb èxit un duel avalat i arbitrat per Évole és un impuls indiscutible.