Salut, sort i molta merda!
Si us agrada el teatre no us podeu perdre Teatral al canal 33. El fan cada dijous al vespre. Segueix tot el procés de producció d’una obra des de les primeres reunions fins a l’estrena final. També aborda qüestions com el procés creatiu d’un text, la importància de la formació actoral, els tràmits de producció... El programa documental ha utilitzat l’obra L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo que es va representar al TNC per explicar tot el procés. Ho presenta l’actor Pere Arquillué, que per a aquesta feina adopta el rol de reporter. Ens trobem, per tant, amb un triple salt mortal que barreja gèneres, llenguatges i punts de vista. Una funció com L’art de la comèdia, que és un text que ja reflexiona sobre el teatre, és utilitzada a la vegada per explicar el teatre des de la televisió. És un joc de nines russes en què la càmera (com si fos un espectador) va observant cada capa de pell del fet teatral. És un exercici magnífic. El procés culminarà el darrer episodi amb l’emissió íntegra de l’obra de teatre, en què la pantalla esdevindrà una peculiar quarta paret i l’audiència observarà la cúspide de tot el procés com si contemplés la miniatura, la maqueta del que realment significa el teatre. Televisió i teatre tenen llenguatges molt diferents i barrejar-los és difícil. Teatral intenta que aquesta fusió de gèneres es faci a partir dels avantatges de cadascun. Si algun dia els aparells de televisió desenvolupen la possibilitat d’estimular-nos l’olfacte per incrementar l’experiència audiovisual, el canal 33 haurà de reemetre el programa, perquè és l’únic que li falta: la flaire de l’escenari, de les butaques, d’una sala d’assaig. De fet, el mateix Arquillué, en el seu viatge a Nàpols per explicar-nos el context social, polític i personal de De Filippo, té la possibilitat d’asseure’s al tocador del dramaturg. Emocionat per l’instant, Arquillué el primer que diu és: “M’arriba l’olor del maquillatge, dels llapis...” L’actor, fent de presentador, és perfecte. Amb la prestància d’un dels grans de l’escena, la teatralitat intrínseca que li ha donat l’ofici, la passió del professional i un esforç de naturalitat. Tot plegat li dóna una flegma britànica molt especial. Aires de BBC. És bonic com la realització (molt acurada) va creuant parets, transmetent sensació de simultaneïtat d’espais i donant valor a la paraula. Arquillué acomiada cada episodi amb la frase “Salut, sort i molta merda!” Si us agrada el teatre, gaudiu cada setmana dels detalls d’aquest magnífic espectacle. Aquí no s’hi val l’excusa del preu de l’entrada.
