19/10/2011

'Salvados': esborrant tabús

2 min

Jordi Évole porta una temporada gloriosa de Salvados . No hi ha programa que no ens sacsegi o ens faci pensar. El de diumenge, Borrando a ETA , va tornar a abordar el conflicte basc com ja va fer de manera magistral la temporada passada. El programa va ser, d'entrada, un exercici sa de diàleg. S'ha de ser valent per afrontar propostes com aquesta perquè corres el risc de no deixar ningú content. Però en l'atreviment de posar la càmera i fer parlar les persones Évole és un mestre. ¿Per què? Perquè no li fan por les respostes. Sap aprofitar-les totes per seguir un fil conductor que va apareixent de manera natural.

Évole, que en aquest cas va ser més moderador que follonero , va arrencar amb un primer nivell de narració més bàsic (que no fàcil). Va temptejar inicialment el terreny per veure quina capacitat de diàleg hi havia al carrer. Després va començar a confrontar idees: més enllà de la desaparició de la banda terrorista, va aclarir les diferències entre Bildu i ETA i va evidenciar que darrere de la voluntat independentista no hi ha necessàriament ànsies assassines. Això que a Catalunya (i lògicament a Euskadi) és absolutament evident, a Espanya no ho tenen tan assumit. És en aquest sentit en el que em va semblar més valenta la proposta del Salvado s: va donar veu a un sector basc que a Espanya no estan acostumats a escoltar (o no ho volen).

Però Évole no es queda mai en la superficialitat. Borrando a ETA va retratar bé el clima que es respira a peu de carrer, el malestar i el desgast d'un sector abertzale tip de repetir arguments i altament desconfiat amb els mitjans, la confusió dins del mateix Bildu. Salvados va tenir escenes d'elevada tensió com la conversa del regidor del PP d'Elorrio amb dos simpatitzants de Bildu. I sobretot, grans testimonis com el capellà independentista del mateix poble. El seu discurs sincer i conciliador em va fer desitjar que a la tele encara li quedés alguna capacitat pedagògica.

stats