Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

‘Salvados’: un espot magnífic

Diumenge a Salvados van posar la lupa sobre El Colegio de El Pilar, una escola molt elitista de Madrid d’on han sortit un president del govern, ministres, ambaixadors, potentats empresaris i periodistes influents. Es titulava Los secretos de El Pilar perquè investigaven què hi havia darrere d’aquesta institució per acabar aportant tanta flor i nata a la societat espanyola. El tema generava curiositat per insòlit. Segur que bona part de l’audiència desconeixia l’existència d’aquesta escola tan selecta. Va ser un bon retrat de l’elit del país. Un dibuix interessant dels engranatges del poder a Espanya, del famós amiguisme de la classe política i de la pràctica de l’eficaç sistema de l’endoll. Un retrat de l’oligarquia espanyola i els seus tentacles. D’una manera més subtil, el programa plantejava el debat de si s’arriba al poder a través de l’ascendència familiar o del pedigrí que et dóna una escola privada. L’elit, ¿neix o es fa?

Salvados entrevistava antics alumnes que ja han assolit les esferes de poder i l’èxit professional, però El Pilar ha aconseguit blindar-se a la fiscalització del Salvados. Els il·lustres testimonis (Juan Luis Cebrián, Luis María Anson, Fernando Schwartz, Fernando Sánchez Dragó...) feien un bon retrat del seu estatus familiar, de la ideologia que els envoltava, dels valors de l’escola... Alguns amb devoció, d’altres amb més fredor i distància. El més revelador és que el reportatge va servir per entendre la condescendència de l’oligarquia espanyola amb la dictadura. La van viure entre coixins, en una bombolla de pseudollibertat que no era sospitosa i amb un accés a la cultura que estava vetada a la resta del país. El pas dels anys els han fet valorar el passat amb una indulgència i un esperit pseudocrític molt tebi que explica moltes coses de l’actualitat. En definitiva, va ser un Salvados amb més voluntat de retrat que capacitat d’investigació. Cap alumne que no hagués excel·lit, cap constatació sobre el nivell educatiu actual del centre, cap exprofessor donant un punt de vista pedagògic de l’escola... No era la intenció, però aquest Salvados va acabar sent un magnífic anunci en prime time per a totes aquelles famílies que aspiren a empènyer els seus fills cap a l’elit. Especialment per a aquells pares que, estant a anys llum d’aquest estrat social, creuen que pagant una morterada en escoles privades garanteixen un futur brillant per als seus fills. Seria interessant comprovar si de cara al curs vinent s’incrementaran les sol·licituds per matricular-s’hi.