Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Sirenes per calamars

Dilluns a la nit al canal Discovery Max oferien un documental nord-americà sobre sirenes. Ha estat el programa més vist de la cadena des que es va inaugurar. Va reunir uns cinc-cents mil espectadors a tot Espanya (2,6% de share ), que ja és bastant més del que aconsegueix Punto pelota un dia normal. Per demostrar l'existència de sirenes es basaven en un fenomen real conegut com The Bloop. Es tracta d'uns estranys sons potents enregistrats al fons del mar per la marina dels Estats Units durant la Guerra Freda mentre buscaven submarins russos. ¿Realidad o mito? utilitzava els recursos propis del gènere documental. A més, mantenia el clima de misteri amb imatges fosques i una banda sonora inquietant. Suposats membres d'organismes pseudooficials (biòlegs, pescadors, científics forenses...) asseguraven haver vist o intuït sirenes. Tots hi creien. Utilitzaven també imatges virtuals, venent-les com si fossin diagnòstics d'imatge mèdics. Semblaven ecografies i radiografies, però no eren més que recreacions. Aquesta aparença científica, reforçada amb disfresses de bata blanca i un attrezzo de peixateria sanguinària, acabava causant un efecte força convincent. Tampoc s'oblidaven en la narració d'introduir una història amb una càrrega poètica potent: l'avistament d'una sirena per un nen, la fotografia d'un adolescent que coincideix amb les proves de l'exèrcit i el testimoni èpic d'un biòleg convençut de l'existència d'una cultura paral·lela sota el mar. En els crèdits finals, un petit rètol en lletra menuda anunciava que alguns dels esdeveniments explicats en la pel·lícula eren falsos. En definitiva, una farsa sobre calamars gegants amb presa de pèl advertida de cua d'ull. La televisió cada vegada s'aprofita més de la ingenuïtat dels espectadors i de l'autoritat del mitjà. El problema serà quan en comptes de sirenes ens vulguin convèncer d'enemics pitjors.