Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Subtil efectisme tràgic al 'TN'

El periodisme està àvid d’històries. Cada vegada busca més el petit detall, posar noms i cares, col·locar la lupa sobre una notícia per captar l’atenció del consumidor. Progressivament, la informació més tradicional, freda i asèptica serveix com a preludi per passar després a un to més proper que atrapi el receptor a través de l’emocionalitat de les petites històries que hi ha dins dels esdeveniments. Les vivències humanes faciliten un vincle més immediat amb l’emissor. Amb la tragèdia del terratrèmol a Itàlia ha semblat que els Telenotícies de TV3 han intentat acostar-se al drama amb un to una mica més artificiós del que és habitual.

Ahir al migdia, per presentar als espectadors el cas de la nena de deu anys rescatada amb vida entre la runa, Ariadna Oltra ens va fer un llistat de víctimes que buscava l’impacte emocional: “Com en totes les tragèdies, a mesura que passen les hores es coneixen històries particulars. Marco. Vint-i-sis anys. Passava uns dies de vacances a casa dels avis a Amatrice. Mort. Marisol. Divuit mesos. De vacances amb sons pares. Morta. Tizziana. Experta en terratrèmols. Seixanta-vuit anys. Morta. I així fins al balanç final. La Giulia ha tingut sort. Ella és una de les persones rescatades”.

L’entonació de les veus en off dels vídeos eren també més afectades, i transmetien la consternació periodística amb frases curtes, impactants. No només informaven i explicaven sinó que afegien una pàtina de dolor en la inflexió de la veu. Frases pronunciades amb marcada intensitat, to lent, solemne i greu. Fins i tot alguna destil·lava una narració més literària que informativa: “Vint-i-quatre hores després del sisme, ho admeten [pausa]. Encara duen la por al cos”. “Quan s’adonen del que ha passat [pausa] s’aclaparen”. “Abocats, graten el sot amb les mans, engruna a engruna...” “Ja és fora. Una mirada incrèdula i un pijama, amb el qual la Giulia se’n va anar dormir la nit que el seu poble el va desfer el terratrèmol”. És complicat trobar en el to periodístic el punt d’equilibri just entre l’empatia amb la tragèdia i la distància informativa que demana una televisió pública. Per descomptat, els Telenotícies han mantingut el respecte habitual per les víctimes i no se’ls pot acusar de sensacionalisme, però la informació del terratrèmol sí que ha traspuat un efectisme poc comú a TV3. Serà interessant veure com evoluciona. Pot ser que es tracti d’una situació puntual i casual donada per les circumstàncies impactants de la catàstrofe i la càrrega dramàtica de la recerca de cossos. O potser és una aposta informativa premeditada, una estratègia per donar més intencionalitat emocional als TN, que cada vegada han de competir més durament amb informatius de les cadenes privades que són el festival del sensacionalisme i la pornografia sensiblera que de mica en mica arrossega i convenç més espectadors.