Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

TV3: tancat per vacances

La programació d’estiu de TV3 ha passat a ser inexistent. A jutjar pel que hem vist en pantalla durant aquestes setmanes, els serveis informatius han sigut els únics que han mantingut una activitat diària i en directe. Pel que fa a programes, res de res. Tancat per vacances. Ni un presentador en actiu. L’entreteniment (el punt feble de la nostra televisió pública) ha quedat relegat a refregits prehistòrics ( Plats bruts, Temps de silenci) i reposicions ja repetides d’espais més recents que ens sabem de memòria ( Polònia, La Riera, Còmics...). El Faro, aquesta producció de baixíssima qualitat, ha sigut el comodí regurgitat a les nits. I les pel·liculetes han salvat la papereta. Les sèries franceses ( Boulevard du Palais, Julie Lescaut...) conviden al zàping com cada estiu. Serà interessant comprovar quins nivells d’audiència assolirà TV3 quan tanquem el mes d’agost. L’escàs pressupost a causa del context polític i social justificarà la no existència d’una programació d’estiu mínimament interessant. Si acceptem l’argument dels diners, la primera pregunta a plantejar-se és si aquesta selecció de repeticions era la millor que es podia fer. La cadena no ha fet res millor que valgui la pena en comptes de reemetre el que ja s’ha refregit no sé quantes vegades? Cal recuperar espais amb l’antic format 4:3, i veure els programes amb les bandes negres al lateral i una baixa qualitat d’imatge?

També sembla evident que s’ha tirat la tovallola a l’hora de mantenir uns mínims d’audiència estiuencs, per no dir el lideratge. Posats a perdre bous i esquelles, per què TV3 no ha gosat oferir una programació enllaunada que acceptés un mínim de risc i innovació? Potser és el moment de catapultar a la cadena principal durant unes setmanes alguns espais que passen desapercebuts al 33 (entre els quals algunes produccions més que interessants de la BBC). Com a mínim no farà tanta olor de resclosit ni el tuf d’un contingut televisiu fet sense cap tipus d’inquietud creativa. Si bé la tele de fa molts anys era capitanejada a nivell de continguts d’entreteniment per professionals amb esperit crític, olfacte televisiu, bagatge mediàtic i capacitat de risc i originalitat en les propostes, ara sembla conduïda per gestors que tiren de beta d’un calaix de reemissions limitat que és el poc que coneixen. Si TV3 no pot permetre’s el luxe d’estrenar projectes a l’estiu ni directes amb un mínim de cara i ulls, hauria de poder oferir una programació enllaunada que demostrés una certa ambició televisiva, una voluntat de connectar amb l’espectador exigent. En definitiva, una necessitat de demostrar a l’audiència que a l’altra banda de la pantalla hi ha uns responsables que s’estimen la feina i la cadena i encara se senten motivats i interessats per la difícil tasca que se’ls ha encomanat. Davant la falta de diners la programació d’estiu ha de semblar un repte, no una nosa.