09/06/2015

TeleMoranco

2 min

Primer va ser Ramón García, després José Luis Moreno, el va seguir Ernesto Sáenz de Buruaga i ara ha estat el torn de Los Morancos. TVE ha estrenat aquesta setmana un programa diari de tarda amb els humoristes andalusos com a presentadors. Jugamos en casa és un concurs que substitueix el fallit El legado, que va presentar Ramón García (amb caspa i sense la capa) a principi de temporada. El repertori de velles glòries amb olor de naftalina, però, no s’ha acabat. Encara queda Bertín Osborne, pendent d’estrenar un projecte que ja està assignat i tancat. Tot plegat, la parada dels monstres.

Jugamos en casa és patètic. Que s’emeti a la tele pública ho empitjora perquè delata el tarannà del país i el nivell cultural mitjà de la població. Els germans Cadaval és comporten com Los Payasos de la Tele. No per voluntat interpretativa sinó per inconsciència. Davant la càmera senten l’obligació d’actuar encara que estiguin fent d’ells mateixos. Es comporten exagerant les seves reaccions, fent-se els rucs, criticant-se l’un a l’altre, ballant i saltant de manera maldestra i exhibint reaccions còmiques forçades. Criden en comptes de parlar. Just començar ja baladrejaven “¡Buenas tardes!” com si fos un circ.

Hi ha dos grups de concursants. Cada grup està compost per un participant anònim acompanyat de dos famosos (o pseudofamosos). El primer dia, casualitat o no, van fer homes contra dones. Elles els van apallissar amb contundència. José Mercé, el cantaor de flamenc, encara és hora que entengui alguna pregunta o sàpiga reaccionar davant del polsador. Els germans Cadaval estaven emocionats amb les innovacions del programa: “¡Tenemos ordenador!”, bramaven fingint fascinació. El plató, decorat com una sala d’estar, té un bar al lateral. Marca Espanya. Hi envien els concursants que s’equivoquen a esperar torn. Les preguntes i les proves són de cultura de carrer: cançons d’èxit, endevinalles d’objectes, noms de famosos, personatges televisius... El nivell de dificultat és tan baix que hi ha proves lamentables pròpies d’un parvulari: “¡Va por el aire y tiene alas!” o “¡Sirve para hacer fotos!” o “¡Se conduce y tiene cuatro ruedas!” o “Vuela hacia el espacio”. Si a aquestes definicions heu respost avió, càmera de fotos, cotxe i coet, enhorabona: esteu preparats per participar a Jugamos en casa. El millor, però, és escoltar els Cadaval pronunciant els noms estrangers. James Bond és Jeins Bong en moranquès. Un programa amb llicència per matar la tele pública.

stats