Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Teletransportació al passat

El Canal 33 ha estrenat Els dies clau, un programa d’anàlisi informativa que recupera notícies del passat per pair-les des de la perspectiva que ens dóna el present. Un exercici televisiu recomanable perquè apel·la a tres grans necessitats de l’espectador davant la pantalla. Per una banda, l’estimulació de la melancolia, el plaer del remember when: l’audiència gaudeix dels viatges al passat mitjançant la televisió, potser perquè s’activen certs magatzems de memòria que estaven adormits i també perquè es desperta l’individu més jove que tots hem sigut. D’altra banda, Els dies clau ens proporciona una història que ja sabem, i igual que als nens els agrada que els expliquin els mateixos contes, als adults ens agrada que ens confirmin el record i ens omplin aquelles esquerdes que havien quedat buides. I, finalment, el programa ens reconforta perquè és un contingut televisiu de pàtina intel·lectual que ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos.

Els dies clau va arrencar amb l’atemptat d’Hipercor del 1987, i el pròxim programa parlarà de l’assassinat de les nenes d’Alcàsser. Potser han triat una manera de començar excessivament tràgica, vés a saber si amb la subtilitat de buscar un impacte mediàtic inicial una mica més contundent.

En el cas de l’atemptat d’Hipercor, reviure la tragèdia aportava una certa sensació d’angoixa, però la possibilitat de comptar amb una anàlisi actual dels fets a través de periodistes i víctimes és reveladora i constructiva. Portar els testimonis als llocs del fets i recordar aquell dia és contundent. Igual que escoltar ara la versió que en dóna Ferran Cardenal, l’aleshores governador civil de Barcelona. Sorprèn la fredor i parsimònia dels seus arguments en contrast amb el dolor que encara pateixen algunes de les víctimes. Recuperar les notícies del passat permet, a més, no només saber què deien els mitjans sinó com ho deien. Sense que sigui la principal finalitat del programa, és divertit (i això potser és deformació professional) observar com han canviat i evolucionat la manera i les estratègies per informar. Potser l’aspecte més dèbil (en aquest primer programa) va ser com es va complementar l’atemptat d’Hipercor ampliant l’anàlisi a l’evolució del terrorisme a Espanya. Massa roba per a tan poc sabó. Aquesta part va ser un repàs periodístic més fràgil, tou i superficial d’un problema històric que mereix més profunditat i matisos. Posats a analitzar des del present una notícia concreta del passat, hauria sigut més útil treure’n alguna conclusió a nivell periodístic, polític o social en clau de futur.