Tocar la fibra per vendre cerveses

Estrella Damm ha tornat a estrenar anunci com a patrocinador oficial del Barça. És per això que a l'espot només parla d'aquest club malgrat les protestes d'aficionats d'altres equips. D'això se'n diu lògica (i màrqueting).

Més enllà d'aquest apunt, el nou anunci amb l'actor Quim Gutiérrez i Els Amics de les Arts repeteix la fórmula dels anteriors i potser els publicistes han d'anar canviant el patró perquè els hem vist el llautó. El truc és exaltar l'orgull patri amb elegància i poètica, amb intensitat però sense esquinçar-nos les vestidures. És una òptica molt catalana: que ens ho facin bonic i optimista, que siguem una mica presumits, però sense ser xarons.

Primer va ser aquell anunci del tovalló i Messi. Apel·lava a l'"aquí" sobreentenent una qüestió de país: un lloc on som tan nobles que només ens cal un tovalló per arribar a grans acords. "I és que aquí..." insistia l'anunci diverses vegades fins acabar amb "és on millor es viu".

Després va arribar l'espot en què, copiant aquell eslògan, aclamaven: "La feina ben feta no té fronteres". I que ens lloïn el nostre esperit de treball ens excita. En aquest espot, com en el d'ara, ja tiraven de beta dels grans cuiners, els grans artistes i els grans escriptors.

I amb aquest últim han recuperat una expressió molt nostrada com el "Què tenim?" per tornar a fer una llista. És molt català això de les llistes: denota organització i control. És el seny. I Els Amics de les Arts comencen la relació de llocs, celebritats i productes autòctons que demostra que som un país molt gran recuperant fins i tot noms que sortien en anteriors anuncis. Repeteixen Monzó i Dalí, situats a la llista just abans del Recuit de Fonteta. Si no vigilen, l'escriptor els demanarà drets d'imatge. I que Monzó surti en dos anuncis, però en canvi s'hagin oblidat del panellet... no té nom. Cal una campanya per reivindicar-lo. Deu ser que menjar panellets acompanyats de cervesa no queda bé...