Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Tritura el 33

Aquesta setmana el 33 ha engegat la nova proposta de difusió cultural, el Tria 33. Un nou format que engoleix els diferents espais que hi havia sobre literatura, art, teatre, cinema i música per convertir-se en unes càpsules diàries que ho inclouen tot. Hi ha dues maneres d’abordar aquest invent. D’una banda valorar el Tria 33 per ell mateix. En aquest sentit són unes píndoles impecables tant a nivell formal com de contingut (dins del que permet la durada). A les deu de la nit n’hi ha un primer tast de vuit minuts i a les onze una segona dosi més completa de quinze. Tria 33 funciona com una agenda més que no pas com un espai de reflexió i aprofundiment. La primera edició de les deu és sobretot un anunci del que vindrà una hora més tard. Vuit minuts donen per molt poc. El primer dia resultava una mica frustrant el resum del Festival de Canes de Jaume Figueras, en què els inserts de les pel·lícules duraven quatre segons. Estaves paint el primer film que tot just et tocava començar a assimilar el tercer. La càpsula de les onze, comparada amb la primera, permet anar una mica més enllà, tot i que no gaire. Però retorna la decebedora sensació de quedar-te a mitges. La deliciosa entrevista a Houellebecq de l’Anna Guitart (realitzada i editada de manera meravellosa i suggeridora) l’havies de recuperar de la web si la volies veure sencera. Una llàstima escapçar aquest moment televisiu, igual que l’entrevista a l’artista Josep M. Alcover de dimarts, d’una intensitat i una profunditat commovedores.

Ara bé, la valoració del Tria 33 com a giny televisiu dins la graella resulta utòpica, desil·lusionant i poc pràctica. D’una banda, la tele pública no pot fer funció de simple agenda sinó que ha d’entendre la cultura com una primera matèria de treball. A més, un espai de vuit minuts o de quinze lluitant en prime time passa desapercebut. Quan te’n recordes ja fas tard. Obliga l’espectador a estar pendent del rellotge en una franja en què l’audiència es relaxa molt en aquest sentit. Pensar que aquest parèntesi de deu a onze delimitat per les càpsules del Tria 33 potenciarà tota l’hora sencera és, possiblement, una ingenuïtat. Veurem si funciona. Però és una estona de tele en què l’espectador té uns hàbits molt arrelats, fa zàping amb lleugeresa i és fàcil oblidar-se de tornar. Em temo que aquest invent triturador no servirà ni per satisfer la fam cultural dels espectadors ni per afavorir el prime time de la cadena. En tot cas potenciarà la web, que és on acabarem tots per recuperar el que ens hem perdut.