13/10/2011

El bucle estètic del Canal 33

2 min

El Ca nal 33 des de fa temps ha aconseguit una imatge molt unificada de la cadena, amb una coherència de continguts molt bona. Gairebé sempre que poses el canal trobes un programa interessant, un reportatge que atrapa. Una televisió tranquil·la, agradable, que satisfà les inquietuds culturals i intel·lectuals de molts espectadors. Moltes vegades, en converses de sobretaula sobre televisió se sol dir: "L'altre dia al Canal 33 vaig veure..." prescindint del programa i vinculant el contingut amb la cadena.

El que passa és que hi ha estones en què entres en un bucle molt uniforme, sobretot pel que fa a l'estètica, que fins i tot et pot fer dubtar del programa que estàs veient. El No t'ho perdis mostrava diumenge uns plans de recurs, molt bonics, gravats des de darrere d'una roda de bicicleta, i uns altres filmats també des de darrere d'una roda de carro. Després començava Òpera en texans amb un pla gravat des de darrere d'una roda de moto. La Núria Ferré, presentadora del No t'ho perdis , conversava amb el Natxo Tarrés en una terrasseta agradable d'uns cellers envoltats de fulles de ceps. Una hora més tard el Marcel Gorgori a En clau de vi també tertuliejava amb els trincos envoltats de ceps des dels cellers de la seva propietat. Escriptors, músics, artistes, cineastes... es passegen transversalment per la cadena. Són programes que, a falta de plató, es mouen per espais que desprenen la mateixa poètica i una estètica molt similar. Al final ja no saps on ets. Via llibres és una bona novetat com a espai de llibres que ha prescindit de presentador, però els entorns connecten molt directament amb els llocs que també recorre No t'ho perdis . Potser és que la gràcia és aquesta: imbuir-te d'una atmosfera que permeti a l'espectador identificar fàcilment en quin lloc del comandament ha anat a parar. S'ha creat un llenguatge molt propi, però hi ha instants en què la reiteració dels recursos pot arribar a embafar.

stats