13/12/2012

La bufetada al famós

2 min

El ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha engegat una campanya publicitària contra la violència masclista. Hi ha tres anuncis diferents en què tres actors mostren afectació davant d'una escena de maltractaments contra una dona. Imanol Arias fa el gest de rebre una bufetada, Mario Casas tanca els ulls i Juanjo Artero es tapa les orelles. L'eslògan va dirigit, curiosament, al maltractador: "Si la maltractes a ella, em maltractes a mi". Desconec l'efectivitat d'aquest tipus de campanya, i també ignoro si es pot quantificar d'alguna manera la utilitat d'aquests anuncis. Però amb aquest espot dels famosos amb cara de compungits rebent una cleca o consternats, tinc la impressió que la campanya té més de protocol·lària i efectista que de reflexió efectiva. Entenc que la conscienciació social és importantíssima i que les campanyes publicitàries són un recurs que hi contribueix segur. Però els eslògans desafiants amb el maltractador -és a dir, enviar un missatge televisiu a un imbècil manipulador que no sap raonar- em semblen sobrers i inútils. ¿Canviarà d'opinió un maltractador en pensar que si fot una cleca a la dona és com si li clavés a Mario Casas? ¿Se'n recordarà de Juanjo Artero quan aixequi el braç? En la presentació de la campanya explicaven que la voluntat d'aquests anuncis és "donar esperança" i explicar a les dones que "hi ha una sortida". No ho veig enlloc. Tornem a l'espot de l'estètica lúgubre, de mascles alfa de referència que apareixen entre ombres per llançar una sentència amenaçadora a un maltractador. M'imagino l'home violent assegut al sofà a casa amb el comandament a la mà i canviant indiferent de canal. O la dona atonyinada mirant l'espot i sentint perplexitat perquè Imanol Arias diu que comparteix el seu dolor. No es pot banalitzar un missatge important sucumbint a una estètica i a uns patrons publicitaris frívols que estan més pensats per fer negoci que no pas per sensibilitzar.

stats