Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Es busquen militars

Telecinco ha estrenat amb èxit la minisèrie Los nuestros, una ficció basada en un grup d’operacions especials de l’exèrcit espanyol. A Espanya va ser líder d’audiència i a Catalunya la segona opció més vista. El foraster va defensar-se amb habilitat de la invasió militar. A Los nuestros, els dos fills petits d’una família espanyola són segrestats a Mali per uns terroristes salafistes i aquests boinas verdes els hauran de rescatar. La sèrie té ingredients que la converteixen en molt comercial: una bona factura, molta acció, música trepidant que incrementa la tensió i l’angoixa, un elenc d’actors molt atractius i sobremusculats, sobredosi d’èpica i unes quantes subtrames eroticosentimentals que fan pujar la temperatura del relat.

Sexe, emoció, armes, amics i molta autonomia. La conducció de vehicles per carreteres perilloses i la utilització de metralletes fan pujar l’adrenalina a l’espectador. Fins i tot una de les protagonistes, la millor franctiradora que té el grup d’operacions, sembla excitar-se amb cada tret. És una militar que es passeja per la base amb samarreta ajustada i la cabellera al vent com si fos un espot de xampú i acabés de sortir de la perruqueria. Els diàlegs són artificials i inversemblants, propis d’un Rambo a l’espanyola.

A mesura que avança l’argument de Los nuestros es va atorgant heroïcitat als personatges: esperit de sacrifici, lleialtat, camaraderia, altruisme, hiperactivitat i, sobretot, llibertat. Uns personatges desarrelats de l’entorn familiar en qui l’enyorança és disfressa de patiment heroic i esdevé molt poètica. Els soldats fan broma sobre el seu estil de vida, cosa que té un efecte reclam sobre els espectadors que s’empassin la ficció com si fos un documental. En els crèdits es pot veure que la sèrie ha comptat amb l’assessorament i el suport no només del ministeri de Defensa sinó també d’alts càrrecs militars i cossos especials per donar veracitat al món que retraten. No hi ha, per tant, una voluntat de desmitificar l’exèrcit ni d’oferir un punt de vista autèntic que també inclogui les misèries dels soldats, sinó tot el contrari. En una època en què la crisi ha incrementat l’allistament de nanos joves perquè veuen en l’exèrcit una assegurança de vida, Los nuestros és una sèrie d’aquelles que captarà vocacions. ¿Recordeu aquells anuncis que fa anys emetia el ministeri de Defensa per televisió en què convidava els joves a allistar-se? Ja no calen. Ara t’ofereixen aquest magnífic i complet publireportatge de la legió. Cauran com mosques.