08/01/2013

El cadàver d'Eva Perón

2 min

Aquest cap de setmana hem vist al canal 33 un parell de documentals dedicats a dues dones singulars però alhora extraordinàriament diferents. Divendres vam veure Conxita Badia no existeix , dirigit per la besnéta de la protagonista, Eulàlia Domènech. Badia va ser una de les millors cantants líriques catalanes, musa de Pau Casals i Enric Granados i mestra de Montserrat Caballé. Aquest treball de documentació atrapa sobretot pel que tenia el personatge de discret i humil, i per com es va estirant el fil per conèixer una protagonista desconeguda. En contrast a aquest documental, dissabte vam poder veure a Sala 33 la pel·lícula L'ombra d'Evita , de Xavier Gassió. Un altre exercici acurat d'investigació periodística per mirar d'aprofundir en un personatge molt cèlebre capaç de moure masses de fidels. Tots dos reportatges jugaven amb les imatges d'arxiu domèstiques i inèdites i amb els testimonis més propers per mirar de fer un retrat de dues dones molt diferents i d'una repercussió històrica totalment oposada. A L'ombra d'Evita comencem amb una primera part de seguiment vital de caràcter històrico-polític sobre Eva Perón d'una manera més convencional. Enganxa sobretot pel magnetisme de l'esposa de Juan Domingo Perón i per la capacitat comunicativa dels testimonis. Però a partir de la malaltia i la mort de la protagonista entrem en un relat apassionant i increïble que deixa l'espectador en estat de xoc. Cada història que expliquen sobre l'agonia i el cadàver d'Eva Perón podria ser, ben bé, un documental sencer per si sol. Entren en joc històries sobre l'embalsamament de la difunta, profanacions del cadàver i, fins i tot, necrofília, i l'espectador queda clarament hipnotitzat. Tant Conxita Badia com Evita Perón permeten, a través de les seves vides, explicar un fragment de la història dels seus respectius països. Però amb repercussions personals molt diferents. És el contrast entre la vocació i l'ambició.

stats