Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

45 cognoms espanyols

El tràgic accident d’avió del vol Barcelona-Düsseldorf va anar seguit d’una catastròfica cobertura televisiva. A continuació alguns dels disbarats: 1) Periodisme de pati de veïns en comptes d’informació de servei: la tele pública espanyola va deixar la delicada cobertura informativa en mans de Mariló Montero i després d’Inés Ballester. 2) Mantenir els tertulians que tant parlen de la Pantoja com de nens segrestats com es converteixen en experts en aeronàutica. A TVE, Sonia Ferrer, actriu de vodevils i presentadora de gales tipus Viva La Rioja, donava dades de l’accident i traduïa del francès el president Hollande. Xavier Sardà era l’expert en avions d’ Al rojo vivo i García-Ferreras tolerava a Rodríguez Ibarra especulacions sobre un atemptat i afirmacions del tipus “ Si no dan la lista de pasajeros es porque no les da la gana ”. 3) Nodriment informatiu a base de xarxes socials. A Espejo público Susanna Griso tenia els dos mestres del sensacionalisme més truculent que són Nacho Abad i Albert Castillón. Tots dos feien veure que tenien informació de primera mà consultant les xarxes socials des del seu iPad. 4) Falsa prudència. Tots els presentadors insistien a no voler especular des de la més absoluta precipitació periodística: entrevistar controladors aeris que no tenien ni idea del que havia passat i portaveus de sindicats de pilots per fer-los elucubrar sobre possibilitats que desconeixien. 5) Titulars periodístics que distingien víctimes amb criteris estranys. El mantra de “ 45 pasajeros con apellidos españoles ” és l’acte de segregació humana més barroer del periodisme recent. Les especulacions sobre els oficis dels finats també deixaven a desitjar i semblava que la mort d’un enginyer fos una pèrdua superior. 6) Connectar amb llocs inútils. Totes les cadenes espanyoles tenien un enviat especial a Barajas, perquè si no informen des de Madrid encara que sigui per dir que no passa res sembla que deixin la feina a mitges. 7) Música de tensió. A Antena 3, Cuatro, La Sexta i Telecinco guarnien l’emissió amb música de tensió, a l’estil d’un thriller angoixant, per convertir en espectacle la informació. 8) Ball de dades. Va ser impossible que les xifres coincidissin d’una cadena a l’altra: ni els metres de la caiguda, ni el nombre de passatgers ni l’alçada del vol. A TV3 encara és hora que algun dels telèfons d’emergència que donaven coincidissin amb els que retolaven en pantalla. 9) Vulneració de la intimitat. La reportera de TVE que era al Prat va dir que no volia llançar-se sobre els parents de les víctimes perquè era una falta de respecte. Però a totes les cadenes hi havia una recreació excessiva en descriure i mostrar la desfilada de familiars i amics compungits.

Ens esperen dies de molt mala televisió informativa. La impaciència, l’especulació i el morbo s’han apoderat d’aquest mitjà, que més que fer periodisme el que vol és competir amb les cadenes rivals.