24/08/2011

El concurs en temps de crisi

2 min

Els concursos estan fent una revifalla televisiva. La crisi hi deu tenir alguna cosa a veure. La necessitat de guanyar calés, l'atractiu de veure piles de bitllets o xifres astronòmiques en pantalla quan més ens estrenyem el cinturó i la voluntat de distreure un públic que ja té prou pena amb la realitat que li toca viure serien explicacions possibles.

Uno para ganar és un d'aquests exemples que s'han estrenat a Cuatro aquest estiu. Presentat per Jesús Vázquez, el concursant ha d'anar executant jocs amb èxit. El plató, el que s'ha posat de moda en tots els concursos: blavosos i circulars. La parentela, per variar, a la grada animant.

Uns vídeos amb infogràfics molt ben elaborats donen les instruccions de cada prova. Són imatges futuristes que semblen d'una enorme complexitat. Però el retorn al plató és d'allò més destrempador. El que semblava tecnologia punta en el vídeo es converteix en la fireta més tronada i casolana. T'adones que les proves que ha d'executar el concursant són dignes d'una festa infantil de recursos escassos però imaginació desbordant. Dignes de monitors d'esplai voluntariosos. El concursant ha de bufar boles de ping pong dins de gots de cartró. O bellugar una bola de xiclet sobre una raqueta de tenis que mou entre les cames. Vázquez dinamitza el plató fent bromes picantones: "¡ Uy! Tienes que mover la raqueta con esta zona... que me pongo nervioso... ". Comentaris, en definitiva, que televisivament només es toleren a un presentador obertament gai i desacomplexat. El súmmum és la prova batejada Como te cuelga , en què el concursant ha de xutar una taronja amb un plàtan que li pengen entre els genolls. No és precisament la tele del futur... però sí la tele de la crisi, suposo.

stats