CRÍTICA TV
Misc 02/11/2013

Un espectacle televisivament desaprofitat

i
Mònica Planas
2 min

Divendres al matí emetien per Esport3 el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, que se celebra cada any a l'agost a Castellar de n'Hug. El retransmetia el periodista Xavier Graset i l'acompanyava l'especialista en la matèria Ramon Bach de comentarista. D'una manera discreta és un espai que s'ha convertit en tradició televisiva i que serveix per refermar la funció de la televisió pública. El concurs de gossos d'atura és un espectacle que combina molt bé la transmissió cultural amb l'entreteniment. Té, sovint, la capacitat de captivar l'atenció de l'espectador (i molt curiosament dels nens), que es queda encuriosit badant davant les habilitats canines. Hi entren en joc factors com l'autoritat, l'obediència, l'atzar, l'habilitat, l'esforç, la preparació, la concentració i la competició. Els comentaris de Ramon Bach permeten als més neòfits en el tema ramader anar descobrint curiositats de la matèria. Es pot aprendre, per exemple, que les ovelles ripolleses tenen molt caràcter, i fa que ens fixem quan un gos escolta bé l'amo o quan es distreu per marcar territori. Procura ser sempre molt elegant a l'hora de valorar els participants, i potser per això a vegades no acabem de saber qui ho ha fet millor o pitjor. Vas percebent que tothom ho fa més o menys igual i així no s'enfada ningú. Alguna vegada algun "Ui, ui, ui..." no acabes de saber a què es refereix. A nivell de realització van abundar els plans massa tancats: se centraven tant a ensenyar la cara del gos, els culs de les ovelles o la porta del corralet, que perdíem la perspectiva global de l'escena i no sabíem què passava. No acabàvem d'entendre si ja eren totes les bèsties dins o si encara en quedava alguna fora, perquè ens quedàvem encallats en un primer pla de la cara del gos panteixant. El més interessant s'esdevé a nivell lingüístic i és descobrir quines paraules han triat els pastors per fer obeir els seus gossos: que si "Jau!", que si "Jeu-te", que si "Quieta ahí !", que si " Stop !". Es tracta d'un esdeveniment que permet un registre narratiu alegre i entretingut. El periodista Xavier Graset en tota la retransmissió ens va fer somriure una sola vegada, astorat davant la força de les ordres d'un pastor: "Parla amb una autoritat que si jo fos ovella em trauria l'esquellot jo mateix". Amb tot, la narració va ser una mica d'esma i excessivament relaxada. La seva cantarella arrossegada i una mica engolada, parlant amb tanta parsimònia, feia adormir les ovelles. I en un concurs com aquest, això és terrible.

stats