Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

La farsa d’‘Espejo público’

El súmmum de la barra periodística és vendre a l’audiència com a suposada actualitat temes antics que ja s’han explicat abans. És el cas d’ Espejo público, que presenta Susanna Griso, i que aquest dimarts donava gat per llebre als seus espectadors. Com que falta un mes per al judici als pares d’Asunta Basterra, la nena assassinada presumptament pels seus pares a Santiago de Compostel·la, el programa està fent el xup-xup previ per guanyar la batalla de l’audiència. Ahir anunciaven que la mare de la nena « habla con ‘Espejo público’ para defender su inocencia». Però no era ben bé així. El mes d’octubre del 2014, fa set mesos, la dona va escriure una llarga carta al programa en què declinava les invitacions per entrevistar-la. En aquell moment Espejo público ja va ensenyar la carta no com una negativa sinó dient « Quiere hablar con nosotros », i va vendre el contingut de la missiva. Doncs bé, ara tornen a treure aquella carta i en parlen com si fos d’ara. « Rosario Porto quiere hablar. Lo va a hacer esta mañana aquí, en ‘Espejo público’», insistia Alfonso Egea, un col·laborador que fa servir un to sensacionalista i un llenguatge truculent. Anaven destacant fragments d’una carta que ja coneixíem i on si t’hi fixaves bé es veia una mica borrosa la data d’octubre del 2014. No deien quan l’havien rebut (aquí està la gràcia) però parlaven en present, colant com a actual un material que ja van utilitzar fa més de mig any. La Griso, ingènua, li deia a Egea: « ¿Te parece que vayamos con la carta? Yo no sé exactamente qué os dice pero me gustaría escuchar las palabras de Rosario». ¿Que no sap què diu la carta? ¡Però si la van explicar del dret i del revés fa set mesos! Compares les imatges, el text i la data ¡i és la mateixa! « Ésta es la comunicación que ha querido mantener con nuestra compañera Isabel», insistien. I demanaven a una tal Isabel, redactora del programa, que expliqués com veia Rosario Porto, l’autora, a partir del seu escrit. En una altra mostra de les santes penques que tenen ocultaven a les fosques la redactora del programa. Ni rostre, ni cognom. ¿Des de quan un redactor d’un programa no pot explicar una informació donant la cara? ¿Per què la Griso no va explicar per què tapaven la identitat de la periodista? Semblava normal ocultar la imatge d’una redactora que l’únic que havia fet era rebre una carta. És evident que es pensen que la seva audiència o és curta o no té memòria, prometen en titulars exclusives que no tenen, venen com a nou material antic i els periodistes que investiguen ni firmen ni donen la cara. El xou escabrós perfecte. Tot per l’audiència. La Griso, parlant del cas, deia als seus col·laboradors, com si fos Agatha Christie: « No os dejéis guiar por las apariencias». Fa bé d’advertir-nos. Estarem atents a no empassar-nos el que aparenta periodisme i és un engany en tota regla.

PUBLICITAT
PUBLICITAT