Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La festa dels modernets

Aquesta setmana La 2 ha estrenat un programa diari titulat Fiesta suprema . És un espai que se suposa que ha de parlar de tendències d'internet, èxits de la xarxa, i debatre l'actualitat social i cultural. Això és, com a mínim, el que anuncia la cadena. Pretén ser una mena de programa transgressor i amb ínfules contraculturals. Per aquelles coses de les retallades i la falta de pressupost el patrocina Media Markt, els grans magatzems dels electrodomèstics. I això els serveix de coartada com a relat. Fiesta suprema se suposa que és una mena de tele clandestina que munten un grup de treballadors dels magatzems a la rebotiga, que van vestits amb la clàssica armilla vermella dels dependents. Representa que ho fan d'amagat dels responsables de la botiga en el seu temps de descans. No és gaire creïble, però no es pot negar que hi ha certa voluntat d'innovar en el format i arriscar-se en la proposta. S'ha de reconèixer, a més, l'esforç que està fent La 2 per desmarcar-se de l'estigma conservador de TVE, assumint programes com Torres y Reyes i Cachitos ,que són bons encerts de la programació. Però amb Fiesta suprema sembla que els hagi pesat més l'existència d'un patrocinador que uns continguts de qualitat. Ho presenten el Loulogio, la Bollo i el Roc, que s'ajusten al perfil de modernets barbuts i amb ulleres de pasta. El problema és que tot gira al voltant d'un humor de l'absurd de baixa qualitat perquè ni tan sols és provocador o valent. Els mateixos presentadors t'avisen que l'acudit que faran és dolent abans d'executar-lo, pretenent que aquesta sigui la gràcia. Un vell truc que denota la falta d'habilitats en el guió. Més enllà de fotografies recollides d'internet, uns quants vídeos del YouTube i algunes joguines dels anys 80, el programa no aporta cap mena d'informació digna de ser retinguda a l'intel·lecte. Més que les tendències d'internet, naveguen en el no-res i fan servir un humor tou i infantil. Per variar, també fan gags amb els vidents televisius i assumeixen un consultori sentimental anodí. No s'ha fet mai. L'excusa de la contracultura, la postmodernitat i internet està servint per omplir la tele de deixalla virtual inútil, i s'està oblidant l'origen autèntic i valuós d'anar a contracorrent. La bola de cristal , el programa infantil estrenat el 1984, era molt més trencador, atrevit i contracultural que aquesta Fiesta suprema de 30 anys després. Amb permís del patrocinador del programa, els direm que a la tele com a espectadors també funciona el seu eslògan: " Yo no soy tonto ".