10/10/2015

‘Amb filosofia’: la televisió nutritiva

2 min

Els dissabtes a la nit ha tornat Amb filosofia al canal 33 després d’una pausa d’un parell d’anys. El programa, conduït pel periodista Emili Manzano i el filòsof Xavier Antich, diu que intenta acostar l’espectador a l’essència de la filosofia. Això que pot semblar una mica espès acaba resultant una experiència televisiva gratificant de mitja hora. Si a TV3 tenim el Merlí, que des de la ficció planteja un exercici molt elemental i lúdic (i un punt immadur) d’aquesta disciplina, el canal 33 ofereix un nivell una mica més avançat i profund per exercitar el pensament. A Amb filosofia es reflexiona sobre diferents aspectes de la nostra realitat. Van començar la setmana passada analitzant el sentit del viatge. Per què volem viatjar, la importància que donen alguns filòsofs al fet de desplaçar-se a peu, com les tecnologies han modificat l’experiència del viatge, les raons que ens lliguen a un lloc concret, el significat de l’horitzó i del retorn, l’esperança que hi ha intrínseca al fet de viatjar, la possibilitat de descobrir nous punts de vista, el creixement personal que permet el viatge o fins i tot una reflexió sobre la EasyJet generation. Diferents filòsofs van aportant els seus arguments i el ventall de possibilitats que despleguen és el que enriqueix el programa.

La gran virtut d’ Amb filosofia no són les lliçons teòriques que et puguin donar. El que és divertit és com l’espectador (que ha d’estar predisposat a fer l’exercici) estableix un diàleg interior, amb ell mateix, a partir de les reflexions dels filòsofs. És a dir, l’acte televisiu no es limita al camí que hi ha entre la pantalla i l’ull, sinó que va més enllà i es completa en el trajecte que va de l’ull al cervell. I això a la tele no passa gaire sovint d’una manera tan automàtica. En les argumentacions sobre el fet de viatjar, per exemple, l’espectador navega dins les seves pròpies experiències. Per tant, Amb filosofia té la singularitat que és un programa que no és igual per a tothom. Selecciones les reflexions que s’adapten millor a la vivència personal i això fa créixer l’experiència. Ho podríem batejar com a televisió nutritiva, perquè alimenta l’intel·lecte (o potser l’ànima) d’una manera molt fluïda i gairebé inconscient. Desconec fins a quin punt això és acostar-se a l’essència de la filosofia, però sobretot per a aquells espectadors que no van tenir professors gaire reeixits d’aquesta assignatura quan tocava, el programa de Manzano i Antich és un complement filovitamínic prou eficaç.

stats