Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Un gir a la propaganda nazi

Al Sense ficció de TV3 vam veure Gueto. La pel·lícula perduda de la propaganda nazi . El documental és extraordinari pel que tenen d'inèdites les imatges. Ara bé, per veure'l cal sobretot temps i estar ben descansat. És llarg, és lent i amb passatges una mica feixucs. La quantitat de quilòmetres de pel·lícula filmades i arxivades pel règim nazi és tan gran que costa assimilar-lo. Gueto és una troballa que estava destinada a convertir-se en el projecte de propaganda més important de la història. Tot se centra en el gueto jueu de Varsòvia. Allà, el regim nazi es va dedicar a filmar diverses pel·lícules amb l'objectiu de manipular com era la vida dels jueus en el seu setge. Aquest reportatge recupera aquest material tal com el van gravar i el projecten davant de supervivents que recorden la convivència al carrer amb aquells operadors filmant-los. Els tenien pànic. I es veu. Són les imatges de l'horror, en què el punt de vista dels autors de les pel·lícules mostra els jueus com animals indignes. És tan cruel, però, que l'efecte és totalment invers: el que havia de ser una eina propagandística es converteix en la prova de la seva maldat extrema. Primer deshumanitzaven els jueus, convertint la vida quotidiana de misèria en una mena de National geographic indigne: fan el retrat d'espècimens deformats, apàtics i afamats per justificar-ne el seu extermini. Els més saludables (dins dels jueus hi havia diferents poders adquisitius) els obligaven a fer de titelles davant les càmeres per dibuixar-los una vida falsa. Per exemple, els obligaven a fingir que gaudien en un teatre, o a fer una circumcisió a un nadó en condicions poc higièniques per aparentar la perversitat dels seus costums. La veu dels supervivents ajuda a resoldre detalls de la manipulació. Val la pena, sobretot, perquè ara que està de moda fer comparacions amb els nazis i amb Goebbels tothom s'ho pensi una mica més.