Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Els impostos de Jordi González

Des dels atemptats a Barcelona i Cambrils, el programa que s’emporta el premi a l’emissió més tòxica, lamentable, vergonyosa i malintencionada és Mad in Spain. L’espai, de Telecinco, el presentava Jordi González diumenge a la nit amb un especial sobre els atacs terroristes en què es tergiversaven informacions relacionades amb els atemptats, es buscava el conflicte entre institucions i cossos de seguretat i es creava inquietud als ciutadans sobre el rigor en les investigacions policials. González va entrevistar amb impertinència Jordi Turull només per atiar el conflicte: “ No se han puesto muy de acuerdo entre el gobierno central y la Generalitat en la desarticulación de la célula yihadista… ”, “ ¿Por qué los Mossos no permiten, por orden de la Generalitat, el acceso de la Guardia Civil al piso de Alcanar?”, “ Lo que ha dicho la CUP de que ellos no asistirán a la manifestación...” Després va entrevistar el delegat del govern central, Enric Millo, buscant més confrontació. Burxava en la suposada falta de cooperació entre Mossos i Guàrdia Civil, qüestionava el nivell d’alerta terrorista i insistia molt en el fet que el conseller d’Interior, Joaquim Forn, hagués distingit entre víctimes catalanes i espanyoles.

I aquí és on Jordi González va aprofitar per encendre la metxa del gran espectacle de la nit. Quan Pilar Rahola va treure ferro a les declaracions de Forn, insistint en la idea que no tenien mala intenció, González es va alterar cridant a la col·laboradora: “ ¡Que soy tan catalán como tú y tan contribuyente como tú en Catalunya! ¡El conseller ha ensuciado el trabajo de mucha gente porque ha dicho lo que ha dicho en TV3! ¡Que yo pago muchos impuestos, coño! ¡Que también tengo derecho a decirlo!” El clam era el hat trick televisiu idoni per garantir la polèmica: identitat nacional, TV3 i pagament d’impostos.

Més enllà de l’espectacle lacrimogen que van fer amb una víctima i el seu salvador, i una entrevista tronada a un suposat expert en serveis d’intel·ligència que va menystenir les investigacions dels Mossos, el xou dels tertulians, amb Urdaci inclòs, era patètic. Estigmatitzant, crispat, imprudent i irrespectuós. Jordi González esvalotava amb prepotència el galliner tractant un material tan delicat com si fos un debat de Gran Hermano. L’home, que confon el deure de pagar impostos amb el dret d’intoxicar en dies de dol, acusava la Generalitat d’embrutar i polititzar víctimes quan ell s’hiperventilava per fer-ne tertúlia i espectacle. El hashtag de l’emissió era #Notenemosmiedo. Però, en canvi, feien por dues coses: el programa, amb professionals que utilitzen la desgràcia per obtenir audiència sembrant l’odi, la confusió i fomentant la divisió ciutadana; i també el paperot de Jordi González, que després d’un atemptat terrorista a la seva ciutat, es presta a una tasca professional tan denigrant.