Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Els inventors de la tercera via

Magnífic el Polònia de dijous. Pel Pere Navarro exclamant que "Aquest culet federalista no es casa amb ningú", i pel genial atac de pànic d'ERC en veure que les enquestes indiquen que poden guanyar les eleccions i haver de governar. Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una altra road movie , buscaven les velles glòries del partit perquè col·laboressin a fer-los perdre suport popular com temps enrere. Carod-Rovira i Puigcercós s'hi presten, però a Ridao el descarten perquè tampoc cal empitjorar tant la situació. Mala llet condensada en què reben els d'ara i els d'abans, sense cap compassió i esbudellant la realitat d'un país molt imperfecte. Sort de l'autocrítica del Polònia , perquè si no això es faria insuportable.

Però val la pena posar èmfasi en una altre esquetx, no només pel missatge sinó per l'enginy televisiu. Aquest esquetx parodiava un documental històric sobre els inventors de la tercera via i tenia mala llet, lectura entre línies, esforç de producció i joc amb el llenguatge audiovisual. És la prova més evident que més enllà de fer tele o d'escriure un guió d'humor, abans és important un procés de reflexió. Allunyar-se dels tòpics i els referents més immediats per dibuixar un humor més creatiu i més lliure. Veure Pere Navarro, Alícia Sánchez-Camacho i Duran i Lleida com a protagonistes d'antigues filmacions de cel·luloide pròpies del cinema mut, intentant volar amb aparells impossibles i ales de roba, era absolutament hilarant. I a cada frase hi havia un detall que fabricava rialles a cop de ganivetada metafòrica. En el cas de Duran i la seva protobicicleta voladora, deien: "Emprèn el seu viatge amb l'únic combustible capaç d'alimentar-lo: les portades de La Vanguardia ". I se'l veia arrugant pàgines del diari i embotint-les al dipòsit. "I on volia arribar?", es preguntava el presentador del documental. "Enlloc", contestaven. I l'home pedalava en cercles sense enlairar-se. El millor d'aquest procés sobiranista que s'està fent una mica massa llarg és el joc que dóna al Polònia . Al marge del missatge, val la pena posar èmfasi també en aquesta tele ben feta, pensada, amb dosis extres de producció i attrezzo que no són gens fàcils. No és només un gag o un xist , que diria en Montilla. La construcció dels aparells inútils de vol imitant els invents de Da Vinci tenia molta gràcia. En temps de retallades impera una tele de fabricació ràpida, de consumir i oblidar. És bo que hi hagi programes que, a part d'un bon contingut i de nodrir-nos l'ànima, ens mantinguin en contacte amb la cultura de l'esforç televisiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT