Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

De l''Homo sapiens' a l''Homo Sálvame'

La filla adoptiva d'Isabel Pantoja, la Chabelita, divendres va fer divuit anys. I la seva mare es va encarregar que celebrés l'aniversari d'una manera ben peculiar. Va enviar un comunicat a tots els mitjans de comunicació donant la bona nova que la noia estava embarassada. I el resultat mediàtic va ser absolutament còmic. Els programes del cor feia mesos que estaven al cap del carrer de la notícia, però no ho podien explicar perquè els ho impedia la llei de protecció del menor. Estaven tots salivant esperant que arribés el gran dia de la majoria d'edat per llançar-se com hienes sobre la carn fresca de la Chabelita. Com que la noia i la Pantoja són molt cares de portar en temps de crisi, al Sálvame Deluxe van triar i remenar entre el selecte entorn de l'embarassada, que té un altre preu. A part de fer créixer la seva audiència, va ajuntar al plató un reguitzell de personatges dignes d'un culebró veneçolà. El fecund Alberto, parella de la Chabelita, no hi era perquè deu estar esperant que pugi el seu caixet televisiu. De moment, té dinou anys, un altre fill de dos i cinquanta euros per passar el cap de setmana. Els diners els hi dóna l'avi de la seva pensió.

Jorge Javier Vázquez es va encarregar d'entrevistar una tal Chaveli. És una exnòvia de Paquirrín que oferia el seu testimoni perquè el fletxa de l'Alberto també li havia tirat els trastos a ella. També van parlar amb el primer nòvio de la Chabelita, perquè expliqués com era la Pantoja. Però el plat fort va ser l'entrevista amb l'Estefanía, la mare del primer fill de l'Alberto, el semental de la jornada. La noia hi va anar amb la seva mare i les dues s'agafaven de la mà mentre contestaven les preguntes. Va explicar que aquella mateixa setmana l'Alberto havia parlat amb ella: " Me dijo que si los de la tele me llamaban para hablar, que yo hablara bien de él y dijera que él venía a ver a la niña. Y yo le dije que no, que si venían yo les diría la verdad". I allà estava la mare soltera i adolescent, tota mudada, criticant que l'Alberto aspirava a la fama. Com ella, esclar. I vam descobrir una societat paral·lela que sembla que s'organitza i es reprodueix amb la finalitat de sortir a la tele. I que creix a ritme gairebé exponencial procreant des de la més tendra adolescència. Aquest és el llegat cultural que deixen les folklòriques. Em pregunto com evolucionarà la degeneració de l'espècie, però segur que ens ho televisen.