Les llàgrimes dels periodistes
No insulteu els reporters ni presentadors que us trobeu pel carrer. És un acte de violència verbal i una mostra d’incivisme greu. Dona una molt mala imatge. La tele té el poder de convertir en global allò que enquadra i el comportament d’uns quants s’extrapola a la majoria. En les circumstàncies que vivim, alliçona més trobar-se envoltat de persones cordials o indiferents.
La Sexta està utilitzant els insults i els crits per explicar-ho cada dos per tres en pantalla i desenvolupar una actitud victimista en un clima convuls. Qualsevol crispació és molt llaminera i els insults contribueixen al tipus d’espectacle informatiu que agrada, especialment, a Antonio García Ferreras. Deixeu-los treballar en pau i tots hi sortirem guanyant: ells, vosaltres i els espectadors.
La Sexta ha entrat en una voràgine narrativa en què els presentadors acaben adquirint un excés de protagonisme: no només informen sinó que al voltant seu estructuren un relat paral·lel sobre les complexitats de la seva feina, els inconvenients i les conseqüències. Els insults alimenten, molts cops, el seu ego televisiu.
Dimarts, tant al Más vale tarde com a La Sexta noticias del vespre, ho van arribar a mencionar en tres ocasions diferents com a mínim, donant detalls dels improperis i les circumstàncies, lamentant les enormes dificultats amb les quals treballaven. García Ferreras fins i tot va dir que tenia la sensació que als independentistes la situació “ se les empieza a escapar de las manos ”. Em quedo amb la connexió de Xescu Tàpias, de la mateixa cadena. Quan va connectar tenia tot de gent de Barcelona en silenci al seu voltant. Quan portava una estona parlant es va sentir una única veu llunyana: “Premsa espanyola, manipuladora!” i, de cop, un rotund “Xxxxxxxt!” d’un grapat de gent que el va fer callar en sec. Si teniu ganes de sortir a la tele, aquest és el millor espectacle que podeu donar: el del respecte. És un bé que ja heu vist que va molt escàs.
Llàgrimes de veritat
Dimecres, a Telecinco, la periodista Mayka Navarro, des de Barcelona, va voler aturar els disbarats que Eduardo Inda proferia des de la taula d’Ana Rosa Quintana. Insultava la noia a qui la policia va fer mal a la mà perquè havia mentit. Navarro va demanar-li que no ho fes perquè els ànims ja estaven massa encesos. I Inda aleshores va carregar amb insolència contra la periodista. Després van tornar a connectar amb ella quan van saber que, en aquella pausa, Navarro havia plorat. Els que vivim aquí ens vam reconèixer en el defalliment que tots experimentem aquests dies. La periodista tenia ganes de replicar. Però no la van deixar parlar. Ana Rosa Quintana, amb indulgència, va exhibir el disgust de la companya i amb un condescendent “ Llora un poquito y ten cuidado que se te va a correr el rímel. Besito, guapa ”, la va acomiadar. Una prova més que la desconnexió és també emocional.
