KONCKOUT
Misc 08/01/2017

La mà de la Sra. Röntgen

"Wilhelm Röntgen feia anys que treballava en aquestes radiacions que finalment va batejar com a raigs X perquè no acabava de tenir clara, inicialment, la seva naturalesa"

i
Mònica Planas
3 min
La mà de la Sra. Röntgen

L'1 de gener del 1896 el físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen escrivia una carta als seus col·legues comunicant-los que havia descobert uns raigs que penetraven cossos opacs i que, per tant, podien fotografiar l’estructura òssia sense ni tan sols haver de tocar el cos humà. La prova era la primera radiografia de la història: la mà de la seva esposa amb l’anell al dit anul·lar. Quatre dies més tard, el 5 de gener, un diari austríac es feia ressò de les radiacions de Röntgen. Aquesta setmana ha fet dos-cents vint-i-un anys d’aquest descobriment.

Wilhelm Röntgen feia anys que treballava en aquestes radiacions que finalment va batejar com a raigs X perquè no acabava de tenir clara, inicialment, la seva naturalesa. Cinc anys després, Röntgen va rebre el premi Nobel de física però no va voler cobrar mai per la patent d’aquest descobriment per raons ètiques. Considerava que si alliberava els raigs X del negoci privat la humanitat podria aprofitar al màxim els beneficis d’aquest fenomen. Era un home íntegre que provenia d’una família burgesa. En la seva època d’estudiant a Zuric sovintejava amb els companys d’universitat una petita taverna. Röntgen i la filla dels amos de la taverna, Anna Bertha Ludwig, es van enamorar. Els pares del físic van desaprovar la relació. Ella era dotze anys més gran que ell. A més, consideraven que no tenia cap mena d’estatus social. La família Röntgen va deixar de pagar la manutenció i la carrera del seu fill, però les noves dificultats i obstacles no van fer por a la parella. Es van casar a Holanda. Ell tenia vint-i-set anys i ella quaranta. Formaven un matrimoni feliç, diuen les cròniques. Ella s’ocupava de la llar tot esperant quedar-se embarassada i atenia les necessitats del seu marit com era propi de l’època. En Wilhelm va anar progressant a la Universitat de Würzburg fins a esdevenir físic en cap. El professor Röntgen treballava a la facultat i a casa, on havia construït un petit laboratori. Va ser allà on va poder desenvolupar l’aparell de radiacions electromagnètiques.

D’ella se’n sap ben poca cosa. Era una dona alta, bonica i alegre. Li agradava la música i tocava el piano. Va patir molt quan va veure que no hi havia manera de quedar-se embarassada, però la mort d’un germà seu li va permetre fer de mare com ella desitjava. El matrimoni Röntgen es va fer càrrec de la petita neboda Josephina quan la nena es va quedar òrfena. Diuen les cròniques que quan en Wilhelm va començar a guanyar diners, el primer que va fer va ser comprar-li un gramòfon a l’Anna Bertha perquè gaudís de la música a casa. Ella sentia una gran admiració per la feina del seu marit i col·laborava sovint en tot el que li demanava, fins i tot posant la mà dins d’un aparell sense que cap dels dos en tingués clares les conseqüències. I justament és el que es va convertir en la primera radiografia de la història d’una part del cos humà. Els ossos llargs i estrets amb la taca fosca de l’anell en un dit. Quan li van preguntar a la senyora Röntgen què havia sentit en veure els seus propis ossos ella va confessar: “És com si hagués vist la meva mort”. De fet, gràcies a la radiografia, ha pogut transcendir alguna cosa d’ella després que morís de càncer uns anys més tard.

stats