La màquina de matar americana
Diumenge a la nit el 30 minuts va emetre Injecció letal, un reportatge nord-americà que aborda l’atzucac legislatiu amb què ha topat la pena de mort als Estats Units. Els laboratoris farmacèutics els han deixat de proporcionar el medicament que servia per provocar la mort immediata dels condemnats i s’estan fent servir uns còctels farmacològics substitutius que no garanteixen la defunció ràpida i sense patiment del pres. El reportatge investiga els mètodes per executar i com alguns estats es plantegen alternatives utilitzades en el passat per no encallar el sistema.
A nivell periodístic Injecció letal té clarobscurs. En els minuts inicials es repeteix dos cops la frase “la màquina de matar americana” per referir-se al sistema judicial, cosa que determina un enfocament tendenciós. En l’entrevista al fill d’un home que va ser executat, la imatge es recrea en els primeríssims primers plans dels ulls i els llavis i aporta una intensitat dramàtica extra. És qüestionable l’ús de la càmera oculta per preguntar a un farmacèutic de Londres si és ell qui envia i proporciona els fàrmacs a les presons dels Estats Units perquè es puguin dur a terme les execucions amb el medicament recomanat, del qual costa molt trobar existències.
Injecció letal aclareix quin és el context real de la pena de mort als Estats Units, els beneficis econòmics que suposa per a alguns i els periples de les presons per trobar qui els proporcioni el fàrmac adequat. De fet, algunes sèries judicials nord-americanes ja han portat a la ficció la situació que retrata el reportatge, com és el cas de The good wife. Als Estats Units això no els ve de nou.
És impactant veure com es tanca el cercle i que el condemnat a mort que entrevisten a l’inici serà el que, al final, descobrirem que ha sigut executat. Com sempre, aquestes gravacions a l’Amèrica profunda mostren el tarannà de personatges ultraconservadors que fan por però que incrementen la intensitat narrativa del reportatge. Per cert, que en acabar el reportatge, quan encara estàvem sota l’impacte i la gravetat del relat de la pena de mort, el 30 minuts ens va endossar l’avançament de la setmana que ve sobre l’aniversari de l’Orquestra Plateria. Passar de la sala d’execucions a la rumba catalana amb tants pocs segons provocava un creuament de cables important. Recuperat de l’ensurt musical, tenies la sensació que més que un treball periodístic sobre la pena de mort, Injecció letal és un reportatge sobre els mètodes d’execució.
