Dijous al vespre estrenaven a La 2 una sèrie de la BBC, La historia del mundo . Es tracta d'una recreació documental de la història universal començant fa setanta mil anys a l'Àfrica. Consta de vuit episodis. És molt espectacular pels arranjaments informàtics i la dramatització amb voluntat rigorosa que fa de la història. El primer capítol arrenca amb La supervivencia . Tot i ser un gènere híbrid una mica estrany, que costa acostumar-s'hi visualment i narrativament, acaba atrapant. T'enganxa justament per la petita anècdota. Troba històries dins de la Història. Capta la curiositat en un oceà inimaginable d'anys que televisivament avancen a la velocitat de la llum. La historia del mundo s'aferra a la teoria de l'origen comú i a partir d'un fals documental molt espectacular recrea l'aparició de l'Eva mitocondrial, l'avantpassat femení comú africà que sembla que compartim tots els éssers humans. La veiem parir. És, en certa manera, la nostra mare. Després descobrim com s'estenen els seus descendents arreu del planeta i com conviuen els Homo sapiens amb els últims neandertals. Fins a situar-nos a l'Europa de fa vint-i-set mil anys. I saltem a la invenció de l'agulla de cosir. Sorprenentment La historia del mundo té, almenys en aquesta etapa inicial de l'evolució humana, una sensibilitat gens habitual per mantenir un punt de vista molt femení. La dona és un element clau de l'evolució de l'espècie. I no perquè pareixi sinó perquè pensa. Una femella comença a cosir fent servir un tendó d'animal com a fil. En poder apedaçar la roba l'home es pot permetre caçar més lluny i durant més temps i es converteix en millor depredador. Després veurem que és una altra dona la que comença a preguntar-se com creix el blat i descobreix l'agricultura. Gràcies a ella els humans modifiquen el paisatge terrestre i deixen de dependre de l'atzar de la natura. La controlen més. És inevitable pensar com carai saben tot el que expliquen i com a espectador et planteges si no et deuen estar enganyant. Però la millor manera d'encarar-se a aquesta sèrie és deixant-se portar per l'entreteniment. Ja se sap que en qüestió de divulgació científica televisada a cada bugada hi perdem un llençol. La pedagogia obliga a simplificar el missatge. Però en l'era que més vegades es diu "No fan res de bo a la tele" és el moment de demostrar si quan ens donen aquesta opció a la tele tenim ganes de mirar-la o aleshores passem de llarg.
