Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

‘30 minuts’: de puntetes per La Camarga

Diumenge el 30 minuts feia un exercici poc habitual: posar el focus d’atenció en la política catalana. El dinar de La Camarga intenta saber qui i què hi ha darrere de la famosa gravació de la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez. Com que va ser la guspira que va provocar l’incendi de l’escàndol de la família Pujol i Ferrusola, el reportatge semblava suculent. A més, tot plegat té flaire de novel·la negra amb ingredients de sexe i joc brut que genera un vessant morbós per a l’espectador. Però el més sorprenent d’ El dinar de La Camarga passa en els primers trenta segons de reportatge, i no en els posteriors trenta minuts. I és que aquesta mirada a les clavegueres de la política comença amb una trucada anònima a la policia en què una veu misteriosa demanava que recollissin un sobre dipositat en una paperera de la plaça Urquinaona, al costat de l’escultura d’un nen amb un càntir. La resta d’ El dinar de La Camarga és una cronologia dels fets que ja sabíem, més que no pas una investigació periodística que resolgui interrogants.

És un reportatge aclaridor d’aquesta comèdia de personatges tan peculiars, amb Victoria Álvarez de protagonista amb el paper de salvadora de la pàtria que assegura que tot ho ha fet pel bé de la ciutadania. Amb enginy, el 30 minuts es recolza en l’obra de teatre del Tantarantana que va reproduir la gravació per revelar alguns dels diàlegs de la gravació sense incomplir els codis ètics periodístics ni legals. Està bé, també, que assenyalin quins són els grans protagonistes absents de la trama: ni Camacho, ni Zaragoza, ni Moragas han volgut donar la cara en el programa per explicar la seva versió dels fets. Falten, per tant, peces importants en el puzle periodístic. El més divertit, els jocs de paraules i eufemismes per explicar en quin context dues persones prenen la decisió de gravar la conversa: la “gran amistat” entre Camacho i Zaragoza segons la veu en off i el “ ejercicio de ocio relajado” segons Victoria Álvarez. És el punt de sentit de l’humor que tota trama policial necessita.

El dinar de La Camarga, però, més que un bon àpat és només un aperitiu del que l’audiència estem desitjant. Després de ficar el nas en qui hi ha darrere de les gravacions, al 30 minuts li toca investigar justament tot el que diuen aquestes converses. El 25 de juliol farà un any de la confessió de Jordi Pujol. Amb això que vam veure diumenge no n’hi ha prou. I estan trigant massa.