Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El misteri d'Ana Pastor

Diumenge Ana Pastor tenia Esperanza Aguirre de convidada a El objetivo de La Sexta. La presidenta del PP es va fer la fatxenda amb la seva assistència: "Estoy aquí, que es el programa donde no quiere venir nadie ". La periodista s'hi va tornar lloant-li amb certa burla la roba: " Lleva una chaqueta color verde Sexta y eso me gusta, se la ve identificada con La Sexta ". Ana Pastor va continuar l'entrevista amb el seu estil afectadament punxant. Ha confós la valentia de preguntar i la fermesa de repreguntar amb una exhibició de força i de formes periodístiques molt teatral. Li agrada repetir apunts del tipus " Yo sólo soy periodista " amb una falsa modèstia d'insignificança molt impostada. La discreció periodística també és un grau i assumir el rol de l'heroic secundari és d'una impostura molt populista. I el pitjor és que acaba convertint l'entrevistat més mesquí en una víctima. Aguirre, tipa de les interrupcions impertinents, es va fer l'agredida: "¿ Usted me trae aquí para que yo responda o para hacerme sus alegatos ?" Bon atac. Més que ganes de saber, Pastor semblava tenir ganes d'exhibir les armes. Sobtadament, Aguirre li va deixar anar un ganxo: "Espero que no esté embarazada esta vez, no vayamos a tener un problema ". La relació periodista-política va desembocar en xoc de fembres. A més, els espectadors vam observar una diferència amb anteriors programes. Per primera vegada des de l'estrena Pastor duia un vestit més folgat i no cenyit. I a sobre el realitzador ja no utilitzava un pla lateral de la periodista molt habitual: ella de perfil asseguda a la punta del tamboret, marcant cintura d'abella i figura estilitzada. El tràveling quedava aturat sempre a l'altura de la taula. Pastor va tocar els temes d'actualitat necessaris, però més que un iPad gegant, en aquell plató hi feia falta una piscina de fang. Se les engaltaven cada vegada amb més força. Es va perdre el contingut a favor de l'espectacle de lluita verbal. Pastor li va acabar donant les gràcies amb sarcasme " por sus lecciones de periodismo ". I Aguirre va voler marxar dient l'última paraula amb un knockout digne de Tyson: " ¡Yo espero que aquí no tengamos un 'miscarriage'! " Prèvia consulta wikipèdica, vaig saber que un miscarriage és, en anglès, un avortament espontani en les vint primeres setmanes de gestació. Com diu Ana Pastor sempre al final del programa, " Suyas son las conclusiones ". I les meves conclusions són que Esperanza Aguirre va voler fotre-li l'andanada masclista i prepotent de la jornada, embarassada o no. El vestit i la realització podrien ser una pista. Si no és que Aguirre va fer una metàfora de l'avortament periodístic de l'entrevista. Al final el titular és el misteriós embaràs. Tanta baralla no va servir de res més que per emportar-se cadascuna els aplaudiments dels seus.