Un món de color rosa

A questa última setmana ha corregut per les xarxes la fotografia d’uns globus terraqüis que es deuen vendre en alguns grans magatzems de ves a saber on. La particularitat que tenen i que va fer que algú els retratés és que hi ha la versió per a nen i la versió per a nena. El de nen és el globus terraqüi convencional, el que més o menys hem vist tota la vida, amb el mar de color blau i els continents de tons marronosos. En canvi, la versió per a nenes té els oceans de color rosa suau i les zones de terra són de diferents intensitats rosàcies, des del fúcsia al color carn.

Per descomptat, els colors d’un globus terraqüi no deixen de ser una convenció social i suposo que, a l’hora de fer la seva funció, tots dos mantenen la seva eficàcia. Però crida l’atenció que, fins i tot a l’hora d’aprendre geografia alguna empresa consideri que és millor estipular la diferència de gènere.

Quan vaig parir la meva filla el 2006, abans que em portessin al quiròfan la llevadora em va demanar la robeta que li posarien a la criatura quan nasqués. El jersei que li vaig donar era de color blau cel amb una estrella blanca al mig. Quan més tard em van tornar la nena vestida, la llevadora es va voler assegurar que aquella era la roba que jo li havia donat: “Com que el jersei era de color blau, hem pensat que ens havíem fet un embolic, i que era d’algun nen”, i va fer una ganyota en confirmar la meva excentricitat.

El rosa i el blau com a simbòlics del que és femení i masculí no ha existit sempre. Segons les investigacions que s’han fet sobre la psicologia del color, abans de la Primera Guerra Mundial, els bebès es vestien de blanc sempre. No va ser fins després de la guerra que es van començar a assignar tonalitats en funció del sexe de la criatura, però el més curiós és que el criteri era totalment oposat. La revista Earnshaw’s Infants’ Department va publicar el 1918: “En general, la norma acceptada és que el rosa és per als nens i el blau per a les nenes. El rosa és un color més decidit i fort, més propi dels nens; mentre que el blau és millor per a les nenes perquè és més delicat i refinat”. La revista Time, el 1927, va aprofundir en aquest criteri i va descobrir que l’assignació del rosa o el blau en funció del gènere depenia del criteri dels grans magatzems que venien la roba. Al Filene’s de Boston, el rosa per als nens. Al Bullock’s de Los Angeles, en canvi, el rosa era per a les nenes. A Nova York, Macy’s assignava el blau per als nens, però Best’s el reservava per a les nenes.

És després de la Segona Guerra Mundial que el rosa i el blau es converteixen en l’estereotip de gènere bàsicament perquè s’unifica el criteri dels comerciants en aquest sentit. Es considera que, sobretot als Estats Units, hi va haver un element d’influència clar perquè el rosa s’assignés a la feminitat, i és que tot sovint les dones dels presidents escollien aquest color per als seus vestits.

Tot i que als anys seixanta l’explosió del feminisme va combatre els estereotips assignats al gènere i va afeblir la imposició d’uns colors determinats a nens i nenes, als anys vuitanta la tirania del rosa i el blau en funció de si naixies amb vulva o penis va quedar plenament imposada. I fins ara, que fins i tot quan que els nens vulguin descobrir on és Austràlia o la curiosa forma que té Itàlia, algunes nenes hauran de fer navegar el dit per oceans de color rosa. I quan a la platja mirin el mar amb els seus ulls, pensaran que hi ha alguna cosa que no lliga. Tant de bo això els faci adonar-se que són en un món que els distorsiona la realitat amb colors, idees, consignes i imposicions només perquè han nascut nenes. I així, potser, els vindrà de gust canviar-lo.