Un divorci a ‘Barri Sèsam’
Des del 1989 l’equip de producció de Barri Sèsam als Estats Units volia abordar en el programa qüestions delicades com el divorci i les drogues. Van desestimar-les totes dues perquè no tenien clar com afrontar-les de manera adequada a través dels seus personatges. La directora d’aquell moment va considerar, a més, que el divorci era un problema de la classe mitjana i no pas de les famílies de classe baixa més habituals entre la seva audiència. Però l’any 1992 l’oficina del cens dels Estats Units va publicar que un 40% dels nens nord-americans vivien en famílies en què algun dels seus membres havia passat per un divorci. Així doncs, van adonar-se que era imprescindible tractar aquest tema perquè no tenia res a veure amb una qüestió de classe social.
El Children’s Television Workshop, el departament que s’ocupa de la producció creativa de Barri Sèsam, hi va començar a treballar a partir d’estudis i amb l’assessorament d’experts i psicòlegs. Van decidir que seria un dels ninots més populars, l’Snuffy (una mena de mamut sense orelles), qui experimentaria el divorci dels seus pares. Un cop els progenitors comunicaven a la titella la nova situació familiar, la resta de personatges li cantaven que d’ara endavant tindria dues noves famílies que el cuidarien i que tant el seu pare com la seva mare el continuarien estimant molt.
Però a Barri Sèsam res es dona per bo si abans no ha passat la prova del cotó fluix: l’emissió privada del capítol davant un grup de criatures per analitzar com rebien la història.
L’episodi es va emetre davant 60 nens de quatre llars d’infants. Després, un equip de psicòlegs els va consultar què havien entès del programa. No van caldre gaires preguntes. Durant l’emissió, bona part de les criatures ja ploraven, entristides pel tràngol del pobre mamut. L’estudi posterior va demostrar que la majoria de nens havien entès que l’Snuffy no tornaria a veure mai més el seu pare; molts no tenien clar que els pares encara l’estimessin com abans, i fins i tot hi havia criatures que van començar a témer que els seus pares també es divorciessin.
Amb aquells resultats tan nefastos, els responsables de Barri Sèsam van optar per no emetre aquell episodi malgrat la pèrdua econòmica que suposava.
No va ser fins a l’any 2012 que ho van tornar a intentar. No ho van fer en el programa sinó en uns DVDs divulgatius per a serveis socials, jutjats de família i centres de planificació familiar. En aquella ocasió, un altre ninot experimentava el divorci dels pares, però aquesta vegada ho van plantejar diferent: el titella ho explicava com una experiència passada i, per tant, ja no estava trasbalsat i vivia la situació amb normalitat. El vídeo va superar la prova dels nens amb èxit. Petits canvis, grans remeis...
