04/07/2017

Una joia televisiva al 33

2 min

De tant en tant, al canal 33, hi trobes alguna meravella inesperada. És el cas dels documentals El Japó: l’home i la natura en harmonia produïts per la televisió pública japonesa. Es tracta d’una sèrie documental exquisida, a mig camí entre el reportatge divulgatiu i la teràpia relaxant. Cada programa parteix d’un ingredient de la cuina japonesa per abordar qüestions històriques, culturals, socials, paisatgístiques, gastronòmiques, estètiques i filosòfiques. Comença sempre enmig de la natura, per trobar l’ingredient en estat pur, i a partir d’aquí es va endinsant en el paisatge on s’origina, les persones que el recullen i el tracten, les tradicions que l’envolten, els responsables de l’elaboració artesanal del producte, altres aliments que s’hi relacionen, els rituals històrics per cuinar-lo. En cinquanta minuts de durada, el guió desenvolupa, a poc a poc, un relat entorn del Japó molt descriptiu. L’adaptació al català denota un esforç per mantenir una certa poètica del llenguatge i respectar amb les paraules l’exquisidesa de les imatges i els conceptes de la filosofia oriental.

La veu en off femenina que va desenvolupant la narració es recrea en el to relaxant del documental. De fet, hi ha moments en què l’entonació és fins i tot una mica massa extasiant. Però si et deixes arrossegar per les imatges i t’imbueixes de la història delicada que t’estan explicant, pràcticament ni te n’adones. Pel que fa a la realització, fotografia i muntatge, el documental és extraordinari. Hi ajuden uns paisatges espectaculars i uns interiors molt pintorescos, però els plans detall et fascinen descobrint petits objectes, fragments diminuts dels aliments i fins i tot textures i colors. Unes espores de la floració de la soja, les làmines transparents del bonítol sec, la superfície del xiitake... són plans d’una bellesa hipnòtica.

El documental diu que el Japó entén la cuina “com l’extracció de l’essència de la natura”. I això es reflecteix en el relat televisiu. Més enllà de la part explicativa, la cura per les imatges i la calma de la narració et transporten com a espectador a un nivell de benestar i tranquil·litat poc habitual en la televisió. És un programa apte només per a aquells que encara tenen capacitat de concentració davant la pantalla. De tota manera, arribar al final despert requereix estar descansat. L’emeten a tres quarts de dotze de la nit i, per als que cauen exhausts al sofà, la narració relaxant imbueix un estat de gaudi i repòs que pot tenir conseqüències narcòtiques. Sempre hi ha l’opció del 3 a la carta.

Si aneu de vacances al Japó, aquest documental és de visionat imprescindible per entendre millor el país. I si no hi aneu, us en vindran ganes. I si ni tan sols feu vacances, aquest documental serà una manera de viatjar.

stats