19/01/2017

El patiment del reporter congelat

2 min

El més característic de les onades de fred a la península Ibèrica és la manera de mostrar-les a la televisió. La sensació tèrmica és difícil explicitar-la a nivell visual. No n’hi ha prou mostrant paisatges nevats perquè la postal pot ser tan bucòlica que desorienti els espectadors sobre el rigor de les baixes temperatures. En aquesta ocasió, tant Antena 3 com La Sexta van optar per ensenyar les platges de Dénia nevades. La singularitat no rau tant en el que marca el termòmetre com a mostrar un paisatge estiuenc amb l’aspecte d’una zona d’alta muntanya.

Però la cadena que va recórrer a l’estratègia més radical i clàssica va ser TVE. Es tracta d’enviar un reporter a una zona insòlita, aïllada i de difícil accés i que l’espectador apreciï la inclemència del temps a partir de l’estat de congelació i incomoditat laboral del periodista. A TVE van enviar un redactor a la localitat murciana de Baños y Mendigo. L’home anava tapat amb un abric i es cobria el cap amb la caputxa. El rostre amb prou feines es podia distingir. De fet, tot ell quedava camuflat enmig dels tons grisosos de la tempesta de neu que estava patint en aquell moment.

No només queien volves de neu sinó que feia un vent desagradable que convertia l’escena nocturna en una mica tràgica. Quan van connectar amb ell en directe des del Telediario, poc després de les nou del vespre, la televisió pública va poder transmetre a la perfecció el fred terrible i el fort temporal que estaven patint a Múrcia. La prova més evident era l’estat de congelació del periodista, que amb prou feines podia vocalitzar a l’hora de recitar la crònica. Fins i tot la qualitat de la imatge era deficient per la manca de llum. Més aviat semblava una connexió amb l’Antàrtida o, directament, el comunicat oficial de la fi del món. Amb aquella escena, podies pensar que la zona de Múrcia quedaria deserta per sempre més, coberta per una immensa capa de neu i gel.

El periodista, que de tant en tant havia de repetir alguna paraula perquè no la podia articular bé, va voler justificar-se: “Prácticamente no se puede ni hablar porque estamos a un grado bajo cero, pero hay gente que todavía tiene ganas de divertirse”. Ho deia per un grupet de persones al fons de la imatge, que gairebé semblaven fantasmes perquè el vent i la neu els diluïa entre el paisatge. Al principi jugaven a tirar-se boles de neu, potser induïts pels professionals de la televisió que intentaven donar una nota pintoresca al panorama.

Quan baixen les temperatures a l’àrea mediterrània podem dir que el fred és allò que han de passar els reporters perquè la gent se’n faci una idea. Sotmetre els periodistes al maltractament meteorològic és una de les imatges més hipnòtiques. Tant hi fa el que expliquin. Només entenem l’autèntica dimensió del cataclisme atmosfèric a partir del patiment de l’enviat especial que es congela.

stats