07/07/2017

Pixeleu les criatures!

2 min

Dijous al vespre la notícia de l’home que va disparar a dos policies a Gavà destacava en els informatius d’arreu d’Espanya. Un element mediàtic que han incorporat els successos en què treballen els Mossos és que ara el cos policial difon els àudios de les seves comunicacions internes. Els enregistraments que transmeten una alerta, notifiquen detalls d’un esdeveniment o expliquen les característiques d’un detingut aporten espectacularitat a la informació. Es pot justificar com un exercici de transparència dels Mossos, però el cert és que més aviat dota d’una èpica mediàtica l’actuació. Cada vegada més, el relat informatiu s’acosta al de la ficció: en les sèries i pel·lícules d’acció és habitual que l’argument inclogui les comunicacions radiofòniques internes de la policia, per donar-hi més intensitat i atribuir heroïcitat als participants.

Més enllà d’aquest element, a l’hora d’informar del tiroteig, hi havia una diferència important entre les cadenes privades i les públiques. Un dels testimonis era un menor d’edat adolescent que va veure com el franctirador treia l’arma del seu cotxe i la muntava. A TV3 van incloure declaracions seves explicant què va veure, però el nen, de qui donaven només el nom i no els cognoms, apareixia amb la cara pixelada i la seva mare al costat. Al Telediario de La 1, el nano parlava d’esquena a la càmera. Tampoc se’l reconeixia. L’opció de la tele pública catalana era més completa, perquè al marge de protegir la identitat de l’adolescent evidenciava que hi havia una autorització materna perquè atengués els mitjans de comunicació. Però no totes les cadenes van ser igual de prudents.

A La Sexta noticias el que apareixia pixelat era el rostre del detingut i el nen no sortia a la notícia. Però, minuts abans, sí que havia sortit en el magazín de tarda, entrevistat per un reporter. El periodista li feia preguntes sobre les paraules que havia intercanviat amb l’individu armat i què havia fet després. El nen ho explicava de cara a la càmera. Després, el reporter tornava la connexió a l’estudi i destacava que aquell era “ un testigo de primera calidad ” com si fos un filet de carn. El més curiós és que a l’acomiadar la connexió la càmera obria el pla i es veien tots els reporters de les altres cadenes amuntegats entrevistant una dona adulta que també havia vist l’individu. En canvi, el de La Sexta estava sol amb el nen. A Antena 3 Noticias també incloïen la declaració de l’adolescent davant de càmera.

És sorprenent que la privacitat dels menors d’edat no es protegeixi d’una manera més contundent a la televisió, i més si es tracta de notícies sobre assassinats i atemptats amb arma. El sentit comú, l’eliminació de riscos i la protecció de la identitat dels nens no ha de dependre del tipus de cadena sinó d’una ètica professional estricta i transversal a tots els mitjans.

stats