Un programa estrany a TV3
La nova estrena de TV3 en què es provoca la trobada entre dos famosos perquè conversin durant un dinar es podria definir com una operació matemàtica televisiva: Fora de sèrie + El sopar + Cuines = Estranyes parelles. En la primera emissió van coincidir Pilar Rahola i l’actor porno Nacho Vidal. Però el més estrany del programa no era la parella sinó el disseny i contingut del format. D’entrada, perquè passi el més important, és a dir, que es trobin els convidats, t’has d’esperar catorze minuts. Els preliminars es dilaten amb una prèvia del presentador, Llucià Ferrer, conduint mentre la seva veu en offens fa un monòleg etern per explicar-nos l’essència del programa. Comencem a estar saturats de programes amb el presentador assegut al volant d’un cotxe. Mai com en els últims anys s’havia conduït tant a TV3. I l’obsessió per posar veu en off amb musiqueta dolça de fons a tot arreu per farcir de manera bucòlica els continguts és ja una plaga. L’abús d’aquest recurs en tants programes delata com agrada als presentadors d’escoltar-se a ells mateixos i la seva manca d’imaginació. Cada vegada es deixa menys espai a la deducció de l’espectador i s’imposa la necessitat de donar-l’hi tot ben explicadet, no fos cas que no ho entengués per si sol. Tanta prèvia provoca la reiteració d’alguns temes que es repeteixen en la conversa inicial de cadascun d’ells amb el presentador, excessivament llarga. Massa presentació d’uns convidats que, pel seu bagatge mediàtic, ja tenim força vistos i ubicats.
La importància de la gastronomia és un altre dels elements sobrers. Adquireix un protagonisme que fa més nosa que servei perquè no aporta res a l’objectiu principal del programa, que és la conversa. Aturar la dinàmica per mostrar com s’emplata una menja o explicar no sé què del cap de la gamba no ve a tomb de res. I, per acabar-ho d’adobar, de tant en tant s’insereixen, amb més veu en off del presentador i musiqueta, uns vídeos estranyíssims amb molta xerrameca plena de filosofia barata i imatges de recurs carrinclones i buides. Semblen una mena de vídeos d’autoajuda de YouTube, en què et parlen, per exemple, dels fills o la reencarnació, amb un simplisme que espanta.
És obvi que tant els intervals gastronòmics com els vídeos que grinyolen estan afegits amb calçador, i creen un poti-poti per fer allò que se’n diu esponjar el contingut. Però, esclar, precisament és la conversa entre la parella la que dona el títol al programa i ha de tenir importància. Si l’interromps per parlar de verduretes o perquè la veu en off expliqui que es vol reencarnar en un tauró, li restes valor. I això delata que els responsables del format són els primers que no confien en el presumpte interès de la conversa de torn, precisament perquè se senten amb la necessitat d’amenitzar-la amb frivolitats inconnexes i gratuïtes.
